E SSL CRL S S LSA MI oia Ia i adataia Ta rat ar t MRE3 d EEaeys: jeieleres aiaral adaia Pal il piad id dn cii Sa MaPaSE M MI tIaleS l: Fibesels BRO LSUI: TaTaa t iegeir ia LRi BER S CRCRa eI dElxl alidaliteledat ii aiat t Lpirizs LA DIVINA COMÈDIA 114 La nostra orella, encara no repòs havia pres de l'arbre que parlava, 11 quan ens atabalà un xibarri gros, com sent aquell que al punt d'aguait es clava quan el senglar i els gossos baladrers 114 eixorden, esqueixant la selva brava. I, de mà esquerra, van venir lleugers dos nafrats que en llur ràpida fugida 117 trinxaven fullaraques i barders. f diu l'un: dDura morti é No sents qui et crida o I l'altre, que semblava més cansat, 120 diu: dLanol No et van dar tanta embranzida les cames allà a Toppo, en el combat lo I com l'alè li era desmai i pena, 123 es quedà dins d'un bruc reconquillat. Darrera d'ell, la selva anava plena de gosses, d'un bordar valent i agut, 126 com cans llebrers desfets de la cadena. I al qui jeia al matoll escorregut, a cops d'ullal i refregant genives 199 el desfan, i els seus membres s'han endut. l em mena el mestre a les sagnants estibes de fulla trossejada, i amb buf greu 132 l'arbre es lamenta per les nafres vives, Noi eravamo ancora al tronco attesi, le gambe tue alle giostre dal Toppolv credendo ch'altro ne volesse dire, E poi che forse li fallia la lena, quando noi fummo d'un romor sorpresi, — di sè e d'un cespuglio fece un groppo. — 44 similemente a colui che venire Di retro a loro era la selva piena sente il porco e la caccia alla sua posta, di nere cagne, bramose e correnti ch'ode le bestie, e le frasche stormire. come veltri ch'uscisser di catena. 196 Ed ecco due dalla sinistra costa, In quel che s'appiattò miser li denti, nudi e graffiati, fuggendo si forte, e quel dilaceraro a brano a brano, che della selva rompieno ogni rosta. poi sen portar quelle membra dolenti. — 1eg Queldinanzi: cOr accorri, accorri, mortelx Presemi allor la mia scorta per mano, E l'altro, cui pareva tardar troppo, e menommi al cespuglio che piangea, gridava: eLano, si non furo accorte per le rotture sanguinenti, in vano. 132