a'
J
'l
3

nn

RMA

 

MIasciaIesejese ia sntes

iia

)

Eini

D EASIEts

Sa i la esaras adet a ti eiades

aaT

ió lila ié a

LE IEatEÓ

a

)

Tid ndat a eins BaTa SdaS pa dIE

Salellelttale

 

69

15

18

81

84

LA DIVINA COMÈDIA
que sols a mi del seu secret convida.
Fidel vaig ésser al gloriós ofici,
tant, que per ell vaig perdre son i vida.

La meretriu, però, que en el seguici
del Cèsar, va afinant el seu grinyol,
que és mal de tots i dels palaus és vici,

abrandà tantes fames al meu volt,
que el meu amo encengueren, i, ja inerme,
la meva glòria va tornar-se dol.

Però el propi desdeny, per posar terme
al desdeny de tothom, cercà la mort,

i essent, com era, just, injust va fer-me.

Per les arrels del prunyoner retort,
entre la gent que furga i malaveja,
juro que jo vivia net de corl

I si Paire del món és qui us oreja,
alceu-hi el meu record, que encara cau
del cop de puny que li clavà l'envejalo

El poeta esperà, i em féu: aEn pau

no el deixis, i aprofita't, que ara és l'hora,
i pregunta-li més, si no et desplau..

ljo responc:. cTu el tens més a la vora:
fes que et digui el que creus que em satisfà,
car jo no puc, que la tristor m'acora).

che dal secreto suo quasi ogn'uom tolsi: Per le nove radici d'esto legno

fede portai al glorioso offizio,

vi giuro che già mai non ruppi fede

es tanto ch' i' ne perde' li sonni e" polsi. al mio signor, che fu d'onor si degno:

La meretrice che maji dall'ospizio
di Cesare non torse li occhi putti,
ee MOrte comune, delle corti vizio,

E se di voi alcun nel mondo riede,
conforti la memoria mia, che giace
ancor del colpo che "nvidia le diede. ,

TN

infiammó contra me li animi tutti: Un poco attese, e poi eDa ch'el si tacev

e li "nfiammati infiammar si Augusto,
69 Che' lieti onor tornaro in tristi lutti.

disse 'l poeta a me, cnon perder l'ora,
ma parla, e chiedi a lui, se piú te piaceo. 4,

L'animo mio, per disdegnoso gusto, Ond' io a lui: €Domanda tu ancora
credendo col morir fuggir disdegno, di quel che credi ch'a me satisfaccia:

7a ingiusto fece me contra me giusto.

ch' i' non potrei, tanta pietà m'accoralo. — 44