INFERN. CANT XIIl 149

 

Homes fórem, i avui som plantes dures,
però els teus dits ens han tractat pitjor
39 que si haguéssim estat serpents impures.x

È
L
i

la la semblança d'un verdenc tió,
que, per un cap, quan crema, escup resina,
49 i per l'altre, amb el vent, fa un gemegor,

així d'aquell esqueix brollà, entre espina,
ara sang i ara plor, i el brot llançant,
45 resto com l'home a qui la por domina.

cSi ell hagués pogut creure meditanto
li diu el savi meu, cànima ofesa,
48 això que ha vist sols en llegir el meu cant,

no hauria en el teu tronc la mà fet presa,
mes, la cosa increible m'induí
51 a fer-li fer mala acció, que em pesa.

Però, conta qui etsi. Que ell pugui dir
al món coses que et paguin de l'angoixa

54 j avivin el record del teu destí.o %
i E
T el tronc: cTalment el teu parlar m'amoixa, Lé
. : 4
que ja no puc callar i vull fer les paus, i'vç
87 — i no enraonaré amb paraula coixa. dl
, G
Jo sóc aquell que va tenir les claus d
del cor de Frederic, i de seguida, 3
1
60 d'obrir i tancar, van fer-se tan suaus,
Uomini fummo, e or siam fatti sterpi: non averebbe iu te la man distesa,
ben dovrebb'esser la tua man piò pia, ma la cosa incredibile mi fece
se S€ State fossimo anime di serpi.x indurlo ad ovra ch'a me stesso pesa. PR
4Come d'un stizzo verde ch'arso sia Ma dilli chi tu fosti, si che 'n vece
dall'un de' capi, che dall'altro geme d'alcun"ammenda tua fama rinfreschi
43 € Cigola per vento che va via, nel mondo su, dove tornar li lece.x 54
si della scheggia rotta usciva inseme E 'Itronco: eSi col dolce dir m'adeschi,
parole e sangue: ond' io lasciai la cima ch' i' non posso tacere, € voi non gravi
45 Cadere, e stetti come l'uom che teme. perch' io un poco a ragionar m' inveschi. s7
c S'elli avesse petuto creder primax lo son colui che tenni ambo le chiavi
rispuose 'Í savio mio, canima lesa, del cor di Federigo, e che le volsi,
4a CiÓ c' ha veluto pur con la mia rima, serrando e diserrando, Si soavi, és