RST SIRES SE MESIS CI CI CM S Sa M o ciada iar Mada st a ralasss

EOS EEaA Eessiaial

DSEMICITSCIS CI CI Sa LS estons a atall

i

EOSU O CU GU dn cdel

igi ita clora

3

MIT IEE

si

qanetaleiat

 

148 LA DIVINA COMÈDIA

Alades, i amb el coll i el rostre humans,
urpes als peus i plomes al gran ventre,
15 dalt dels arbres gemeguen ululants.

cAl punt que el pas dins les garrigues entra,
sàpigues que és això el rotllo segonx
18 em digué el guia, ci has de ser-hi mentre

no contemplis l'areny d'horror pregon.
l ara guaita ben bé, que allò que es veu
21 semblaria mentida en el teu món.

Sentia eixir grans ais de tot arreu,
però ningú que pogués fer-los veia,
24 i desesmat vaig dar repòs al peu.

l jo crec que ell va creure que jo creia
que allí deuria haver-hi algú amagat
27 que entre les branques tal cridòria feia.

Perquè em digué: aSi havent arrabassat
un brot, el tronc amb la ferida deixes,
30 no seguiràs pensant el que has pensat2.

I amb la mà vers les punxes i les queixes,
arrenco una branqueta a poc a poc,
33 j el seu tronc va cridar: dé Per què m'esqueixes o

I rajant-li la sang per l'estaloc,
torna a cridar: 4ç Com és que així em tortures ò
38 € No ets piadós ni compassiu tampocè

Ali hanno late, e colli e visi umani,
piè con artigli, e pennuto il gran ventre,
15 fanno lamenti in su li alberi strani.
E 'l buon maestro 4Prima che pià entre,
sappi che se' nel secondo gironex
,s Mi cominció a dire, ce sarai mentre
che tu verrai nell'orribil sabbione:
però riguarda ben, si vederai

a COse che torrien fede al mio sermone. 2

Jo sentia d'ogni parte trarre guai,
e non vedea persona che 'l facesse,

s1 3 Ò 4
aa per ch' io tutto smarrito m arrestal.

Cred' io ch'ei credette ch' io credesse
che tante voci uscisser tra quei bronchi
da gente che per noi si nascondesse.

Però disse 'l maestro: cSe tu tronchi
qualche fraschetta d'una d'este piante,
li pensier c' hai si faran tutti monchi7.

Allor porsi la mano un poco avante,
e colsi un ramicel da un gran pruno,
e'l troncosuogridò: ePerché mischiante2r

Da che-fatto fu poi di sangue bruno,
ricominciò a dir: ePerchè mi scerpi2
non hai tu spirto di pietà alcuno2

33

30.