I 9ROMa RIT SIRES I C SESTS CIA S CI LS a Ma o a t adaia ma a an ar ari BLEMERSRI SE MASLS Lastaigi

NE OIOI T CIaT S ERTICITRIICIUSIMSES CI CI S CI OS LSa a I S etarat esetelat ad adereraiei md STEdSs

SEa a Laetecetal il

EEa TeretelsiSes etatst a E aEStIS) OOE S CET

CaT SES CI MES I AT O pad eteteT cda etetese:

 

 

142 LA DIVINA COMÈDIA

— el duc d'Atenes aHudit en aquest episodi—, arribà a Creta, i
amb el fil d'or ofert per l'enamorada Ariadna, filla també de Minos,
pogué entrar i sortir del laberint i de passada matar el Minotaure, i
alliberar Creta de la infàmia d'aquell monstre.

El Minotaure per la seva condició hòrrida, criminal i antropo-
mòrfica, és escollit pel Dant per situar-lo a l'entrada del suplici dels
assassins, dels tirans i dels violents contra el proisme, i aprofiten
els dos poetes el moment que el monstre està abaltit —com un
toro que ha sentit el cop de maça al front — després de les paraules
de Virgili, per eludir la seva fúria natural, i prosseguir la baixada
del terreny ensulsit que condueix al cercle setè.

Virgili explica al Dant la causa de l'esfondrament d'aquestes
roques: aLa primera vegada que jo vaig passar per aquí (hi ha fet
referència, i ho hem comentat, en el cant IX de l'INFERN, vers 22 i
segients), aquest terreny era intacte, i el terratrèmol es produí poc
temps abans que vingués Aquell que llevà al diable la gran presa
del cercle superiorn. O sigui, es produia en el moment de la
mort del Crist —ni el Crist ni la Verge no són mai anomenats en
l'Infern, per respecte —, poc temps abans que vingués als Llimbs a
endur-se'n les ànimes dels Sants Pares i els elegits.

cEl terratrèmol fou tant, que vaig pensar que l'univers sentia
amoro (Virgili vol dir que els elements universals disgregats del
caos, sentissin desig de fondre's novament), eper la qual cosa hi ha
qui creu que el món ha tornat i tornarà més d'una vegada al caos).
Dant aHudeix la teoria d'Empèdocles, que coneix a través d'Aristòtil,
el qual la combat com a falsa.

I diu Virgili després: eEn aquell punt, aquí i en altre lloc
aquesta vella roca s'enrunàr. L'ealtre lloco creuen molts que fa
referència el pont sobre la fossa dels hipòcrites (INF. XXI, IO6 i segs.).
Però d'aquestes runes Virgili encara no en sap res, com veurem en
el cant XXIII de l'INFERN, vers 136 i segúents. L'ealtre lloco creu el
Vandelli que sigui dit en general i sense precisar, com a racional
conjectura.

En el cercle setè, hi ha tres subcercles o rotllos. El primer està
limitat per una mena de rec circular dins el qual corre el riu Flege-
tont. Aquest riu és tot ell de sang bullent, on pateixen, immergits,
els violents contra el proisme. A la riba del Flegetont i en la plana