INFERN. CANT 83II 14I
Senten allí de la justícia el puny,
Atila, aquell que flageHà la terra,
185 i Sext i Pirrus, i per sempre muny

el plor Rinier Pazzo, i la desferra
de Rinier Corneto, que tant mal
varen fer, i varen moure tanta guerra b

139 I, dit això, ens deixà i va passar el gual.

La divina giustizia di qua punge
quell'Attila che fu flagello in terra

le lagrime, che col bollor diserra,
a Rinier da Corneto, a Rinier P2zz0,
135 € Pirro e Sesto, ed in etterno munge che fecero alle strade tanta guerra.

Poi si rivolse, e ripassossi 'l guazzo. — 189

COMENTARI AL CANT XH

DE]XADES enllà les sepultures dels heretges, els dos poetes avan-
cen vers els cercles i subcercles que formen, estrenyent-se,
la profunda i horrible entranya de l'Infern. Per davallar al cercle
setè, han de passar per uns penyals ensulsiats i seguir un difícil i
perillós pendent. En la part alta hi ha el guardià del setè cercle: el
Minotaure. Les imprecacions que fa Virgili a aquest monstre i
el que d'ell diu el Dant, mereixen ur comentari aclaridor per a les
persones poc familiars amb les faules de la mitologia grega.
Minotaure, dla infàmia dels cretencs, aquell que fou concebut
dins de la vaca falsar, era fill adulterí de Pasifae, muller de Minos,
conquistador i rei de Creta. Pasifae, tingué aquest fill monstruós
del comerç amb un toro de la ramada de Posidó, al qual seduí
ficant-se tota ella dins d'una vaca de fusta. (Quae toruum ligno
decepit adultera taurum — discordemque utero fetum tulitv, com diu
Ovidi amb el seu viu i magnífic llenguatge, en comentar per boca
d'Escila l'adulteri bestial de Pasifae (MET. VIn, 132 i 133). El Mi-
notaure, híbrid d'home i de toro, creixia en el laberint de Creta,
que Minos li féu construir per Dèdal, devorant el tribut de donzelles
ji de minyons que els atenesos enviaven a Minos, fins que Teseu

I-10 É

£
:1
E

ER RST