- a 3 : É : SE Ga c aial M 323034 ié Ud araras aieraTil aiaieiel E 01 ia ii irra RsA RL BI REnA LEL S LS vinieteleiai it 140 ua è Opizzo da Esti, il qual per vero Allor mi volsi al poeta, e quei disse: 114 4Questi ti sia Or primo, e io secondoo. 111 114 120 123 126 129 192 E quella fronte c' ha 'l pel cosi nero, è Azzolino, e quell'altro ch' è biondo, fu spento dal figliastro su nel mondo. x Poco piú oltre il Centauro s'affise sovr'una gente che "nfino alla gola n7 parea che di quel bulicame uscisse. LA DIVINA COMÈDIA I aquell de cabell negre, que sospira, és Azzolino, i l'altre que el té ros, Opizzo d'Este, que morí per la ira del seu fillastrev. Al guia meu, dubtós, vaig adreçar-me, i em digué aleshores : cAra el centaure és l'u i jo sóc el doso. I el centaure arribà fins a les vores del riu, sobre el martiri d'una gent que amb sang al coll veien passar les hores. I ens diu mostrant-nos l'ombra d'un gement : cAquest, el cor partí, en terra sagrada, l'honor del qual pel Tàmesi s'estén.. I altres damnats vaig veure de passada traient fora del riu el coll i el pit, i jo en reconeixia una gentada. A poc a poc es féu menys enfondit el riu de sang, que sols els peus cobria, i poguérem passar sense neguit. cTal com el riu aquí perd valentia i són primes les capes sanguejants, vull que vegis, digué qui ens conduia, eque a l'altra banda tornen a ésser grans i profundes, i tot el riu retruny del sanglot de les ombres dels tirans. Poi vidi gente che di fuor del rio tenean la testa ed aucor tutto il casso: e di costoro assai riconobb' io. Cosi a piú a piú si facea basso quel sangue, si che cocea pur li piedi, e quindi fu del fosso il nostro passo. 128 eSi come tu da questa parte vedi lo bulicame che sempre si scemar disse 'l Centauro, evoglio che tu credi — 49 Mostrocci un'ombra dall'un canto sola, dicendo: eColui fesse in grembo a Dio 120 l0 cOr che "n su Tamici ancor si cola2. che da quest'altra a piú a piú già prema lo fondo suo, infin ch'el si raggiunge ove la tirannia convien che gema. iéa