BERESES ar

AT Satio a

 

RS IRIR o cIas

Ti sAns

ER

Teraiel:

ETA oLIADIMMLICI CI CI I IOIaI a Od esarat ajata ft

Eisterel

SU D RO C GU darr etel

dE alMEat Mesdia Maiel

l ualstalel tt ii aiat t

138

LA DIVINA COMÈDIA

 

l'un ens cridà de lluny: cAl mal que assetja,
équè hi veniu a cercar vosaltres dos2

63 Si no ho dieu, engegaré la fletxa to
I el mestre va respondre : cAllò que fos
a Quiron ja direm sense recança,
66 — que a tu et Íféu mal profit ser neguitós l
cAquest és Nessuso féu a mi acostant-se,
cque morí per la bella Deianira
60 i de la pròpia mort cercà venjança.
I l'altre que és el mig i el pit es mira,
mestre d'Aquiles, és Quiron el gran,
72 i el terç és Folus que fou tan ple d'ira.
Són a milers que van sagetejant
el qui dins de la fossa aixeca el front
i5 i surt més del degut del toll sagnant. )
Vers ells ens acostàrem, i Quiron,
pentinant-la amb la fletxa, es tirà enrera
78 la barbassa que el rostre li confon.
l un cop el llavi net de pelussera,
digué als companys : cç Que no us en adoneu
81 com mou el que trepitja, el de darrera2
Així no ho fan els morts en plantar el peu lo
I el meu guia, que al pit ja li arribava,
84 on la doble natura unida es veu,
e l'un gridò da lungi: 4A qual martiro Dintorno al fosso vanno a mille a mille
venite voi che scendete la costa2 saettando qual anima si svelle
83 Ditel costinci, se non, l'arco tiro,. del sangue pià che sua colpa sortille. -
Lo mio maestro disse: cLa risposra Noi ci appressammo a quelle fiere snelle:
farem noi a Chiron costà di presso: Chiron prese uno strale, e con la cocca
ce Mal fu la voglia tua sempre si tosta:. fece la barba in dietro alle mascelle.
Poi me tentò, e disse: cQuelli è Nesso, Quando s'ebbe acoperta la gran bocca,
che mori per la bella Deianira disse a' compagni: eSiete voi accorti
6g € fE di sè la vendetta elli stesso. che quel di retro move ciò ch'el tocca2 d
E quel di mezzo, ch'al petto si mira, Cosi non soglion far li piè de' morti.2
è il gran Chiron, il qual modri Achille: E'l mio buon duca, che già li era al petto,

78 quell'altro è Folo, che fu si pien d'ira. dove le due nature son consorti,

s4

E LANTITIeI RIat LaS d IeI OR S iaietei i ial