INFERN. CANT XI 137 Però, si són mes recordances clares, poc temps abans que Algú dugués el peu 39 als Llimbs per emportar-se'n els Sants Pares, n tant tremolà l'Infern pertot arreu, que vaig pensar que l'univers sentia 42 desig de fondre's, per això algú creu Pa que el món al caos tornarà algun dia. Aleshores va fer-se aquest barranc 45 i en altre lloc el roquisser es partia. Mes gira't: ja s'acosta el riu de sang, que bull i escalda amb la rogent bombolla 48 els qui en proisme van deixar verdanc.ò EIERIi3 Oh cega cobejançal Oh ira folla, ens puny la curta vida el teu verí 51 i a roig martiri eternament ens colla l S i pi ;'.F- L Una gran fossa arcada veia allí, com la que tota la planura abraça, 51 tal com el guia m'acabà de dir. I per la riba, galopant amb traça, uns centaures, tots armes i rampells, 57 com quan pel món anaven a la caça. En albirar-nos, s'aturaren ells, i tres dels altres apartats de petja, 60 ens van mirar apuntant-nos els dardells. ma certo poco pria, se ben discerno, Oh cieca cupidigia e ira folle, che venisse colui che la gran preda 3s levò a Dite del cerchio superno, da tutte parti l'alta valle feda tremò si, ch' i' pensai che l'universo 4a Sentisse amor, per lo qual è chi creda piú volte il mondo in caòs converso, ed in quel punto questa vecchia roccia 45 Qui e altrove tal fece riverso. Ma ficca li occhi a valle, chè s'approccia la riviera del sangue in la qual bolle 49 qual che per violenza in altri noccia.n l io che si ci sproni nella vita corta, e nell'etterna poi si mal c' ammollet lo vidi un'ampia fossa in arco torta, come quella che tutto 'l piano abbraccia, secondo ch'avea detto la mia scorta, 54 e tra 'l piè della ripa ed essa, in traccia corrien Centauri, armati di saette, come solien nel mondo andare a caccia. 51 Veggendoci calar, ciascun ristette, e della schiera tre si dipartiro con archi e asticciuole prima elette, 60