INFERN. CANT XI 133

les quals la teva Ètica (la d'Aristòtil, que és la que ha estudiat el
Dant i ha fet seva) tracta extensament les tres disposicions (de
l'ànima que porten al pecat) que Déu no admet: incontinència,
malícia, i la folla bestialitat2 41 de com la incontinència menys ofèn
Déu i menys blasme mereix2o. És a dir, la incontinència, que és el
no saber reprimir les passions que porten a l'abús de coses, no
reprovables quan s'usen moderadament, perquè es basen, o en
necessitats corporals (com són el menjar, el beure, els plaers sen-
suals), o en la pròpia estimació (victòria, glòria, riquesa), no ha
d'ésser mai considerada com la malícia per la qual es fa mal ús de
la raó i es comet engany, ni com la folla bestialitat que satisfà instints
propis de les bèsties, com són la destrucció i la mort.

c Per això, conclou Virgili, veuràs que aquells que fora sostenen
penitència han d'ésser separats dels d'aquí dins i perquè menys
aferrissada la divina venjança els martelleja x. V

El Dant, més que satisfet de les explicacions de Virgili, li diu:
cOh sol que sanes la meva vista torbada 2 i li pregunta encara per
què considera els usurers entre els pecadors contra natura que fan
violència a Déu en les seves obres.

L'c Ottimo Commento o. explica així els conceptes de Virgili :
cLa questió proposada resol Virgili, i procedeix d'aquesta manera :
La natura pren el seu curs de Déu, per tant, ella és una art de Déu,
és a dir, el seu ordre és un procés natural, i allò que procedeix de
la natura i la segueix, podem dir que és fill de la natura, l'art natural
procedeix de la natura i com al seu mestre la segueix, de manera
que aquesta art és quasi néta de Déu. I d'aquestes dues, això és,
de la natura i l'art, convé que l'home derivi la seva vida i avanci en
ella. I perquè l'usurer no segueix natura ni art natural, sinó que fa
un altre camí, separat d'aquella, menysprea la natura filla de Déu,
i l'art natural que és néta de Déu, i posa en altres coses la seva
esperança, és a dir, en les coses temporals ).

El Dant diu encara més, cita el principi del Gènesi, per afirmar
que l'home ha d'obrar segons natura i segons les lleis naturals
— art —, que deriven de Déu. Fa referència als textos segients:
cTulit ergo Dominus Deus bominem, et posuit eum in paradisò volut-
tatis, ul operaretur el custodiret illumn (GEN. M, 15), dln laboribus
comedes ex ea Iterra) cunctis diebus vitae tuaen (GEN. M, 17), i sobre-

pmrrr mrenmevomanr yr E

   

S Drranaeel

E1 S