LIMMICIICIS I UAIERE I L etarat ad o aTaT t oiataEa E

PaisTetes

Uareieisc cl a iaA S DES IE E IRC S SE S CA CI E dat a dl

RPIiS ia taa ad MI D SIRDI I C S S LS LM ILI a M coa t ada iar adadara Tar adar aiLtaitseiaIEISIó ia iiT ia

 

130 LA DIVINA COMÈDIA

Fotí, prové la falsa versió de Gracià i tota la llegenda de l'expulsió
d'Anastasi de l'Església Romana, i de la seva mort, consignada pels
comentaristes del Dant.

L'heretgia d'Acaci consistia a negar la naturalesa divina de
Jesucrist. Respecte al seu deixeble Fotí, citat pel Dant, cal remarcar
també l'error d'algun comentarista, que ha acusat el Dant d'anacro-
nisme, confonent Fotí, diaca de Tessalònica, amb l'altre Fotí, bisbe
de Sirmium, condemnat per heretge en els concilis d'Antioquia (345),
de Milà (347) i de Sirmium (351). Naturalment, aquest Fotí del
segle iv dificilment podia haver tingut relació amb Anastasi, que és
de finals del segle v.

No té res d'estrany, doncs, que el Dant, seguint el criteri
acceptat pels historiadors de la seva època, situés entre els heretges
un papa que després la història ha reivindicat, i li ha concedit les
Vvirtuts i la fortalesa d'un sant. I és excessiu, també, per part
d'algun comentarista dels més moderns, creure que el nostre poeta
confongués el papa Anastasi II amb el seu contemporani, l'emperador
Anastasi Í (491-518), el qual, realment, fou induit a l'heretgia
d'Acaci i de Fotí.

Com a nota curiosa, diré que l'eÍndice del Expurgatorion publicat
a Madrid l'any 1614, ordenà que en les reimpressions que es fessin
a Espanya de la DiVINA COMÈDIA se suprimissin els versos 8 i 9
d'aquest cant, que fan referència al cas del papa Anastasi. En el
mateix Índex publicat en 1747, no es feia cap menció a propòsit
d'aquesta mutilació del text.

Per avesar-nos al tuf que ve de l'abisme, Virgili recomana al
Dant que vagi una mica a poc a poc, i el nostre poeta, desitjós de
no perdre temps, demana a Virgili que cerqui la manera d'aprofitar-lo.
En això pensava el mantuà, i omple el buit d'aquest passeig calmós,
explicant la topografia de la ciutat de Lucifer i quina mena de pecats
s'hi castiguen.

Aquest punt del poema és concentradíssim de conceptes i de
paraules, i d'una traducció no gens fàcil. No és que deixi d'ésser
clar, però val la pena que una acurada explicació acompanyi la
feina del lector.

Comença Virgili: eFill meu, dins d'aquesta pedrera, hi ha tres
cercles petits, desgraciadament com els que hem deixat,. Diu