ar D

INFERN. CANT XI 127

 

Si repasses ben bé aquesta sentència,
pensant amb els qui fora del castell
87 pateixen infinita penitència,

p33

comprendràs per què lluny d'aquest flagell
se'ls posa, i els és menys despietada
80 la divina venjança amb son martell.

c Sol que sanes la vista enlleganyada,
el teu aclariment se'm fa tan grat,

93 que, no menys que saber, dubtar m'agrada l

Vulgues encara en el discurs passat
enfondir, i aclareix per què la usura
96 tant va en contra de Déu i sa bondat.2

I ell diu: cFilosofia, al qui s'atura 4
en l'estudi, sap dir en més d'una part
99 com és una deixebla la natura

del diví enteniment i la seva art:
i si amb la teva Física es completa,
102 això veuràs, sens que se't faci tard,

que de natura la vostra art espleta,
i, com deixeble al mestre, la segueix,
105 que gairebé vostra art de Déu es néta.

D'art i natura treure procedeix
la llei que ens guia i nostre pas avança,
108 com, al principi, el Gènesi aclareix.

Se tu riguardi ben questa sentenza,

eFilosofiao mi dissi ca chi la 'ntende,
e rechiti alla mente chi son quelli

nota non pur in una sola parte,
s7 che su di fuor sostegnon penitenza, come natura lo suo corso prende 99

tu vedrai ben perchè da questi felli
sien dipartiti, e perchè men crucciata
9o la divina vendetta li martelli.v

da divino intelletto e da sua arte: "
€ se tu ben la tua Fisica note,
tu troverai, non dopo molte carte, 108
4O sol che sani ogni vista turbata,
tu mi contenti si quando tu solvi,

es Che, non men che saver, dubbiar m'agratta.

che l'arte vostra quella, quanto pote,
segue, come 'l maestro fa il discente,
si che vostríarte a Dio quasi è nepote: 105

Ancora un poco 1.rauietro ti rivolvio
diss'io, dlà dove Ji' ch'usura offende

96 la divina bontade, e 'l groppo solvi.

Da queste due, se tu ti rechi a mente
lo Genesi dal principio, convene

prender sua vita ed avanzar la gente, 108