INFERN. CANT X 21

no és gaire clar, i tots els comentaristes del Dant s'entretenen sobre
aquest punt per explicar-se l'afirmació dantesca.

Alguns creuen que Guido menyspreava la poesia en general, i
que només respectava la filosofia. Altres diuen que menyspreava
l'cEneidav, precisament perquè era un poema amb un alt sentit
religiós, i ell, com a bon epicuri, no es preocupava de la vida
futura, tema tractat en el llibre VI de l'cEneidan. Entre els moderns
comentaristes, D'Ovidio creu, sobre aquest punt, que Guido Caval-
canti, donat als estudis filosòfics, va ésser poeta només que per
seguir la moda del temps, però que solament s'inspirà en els pro-
vençals i en Guinicelli. La seva aversió per Virgili, només és expli-
cable tenint en compte l'epicureisme de Cavalcanti, antítesi de la
religiositat de l'cEneidax i de les seves descripcions de la vida futura,
i de tot allò que fa precisament de l'aEneida, el poema admirat i
adorat per un temperament religiós com era el Dant.

Un cop desaparegut Cavalcante, reprèn Farinata la conversa
interrompuda. Es dol de la inhabilitat dels seus, i aleshores el con-
ceptisme del Dant posa en boca de Farinata aquesta manifestació
que demana un comentari. Diu Farinata, referint-se a la dificultat
de tornar de l'exili, aquests mots profètics: "Però cinquanta cops no
haurà ben bé -— encès el rostre la que aquí és regina, — que sabràs
si aquesta art és de mal fer ". Es refereix el poeta a la regina de
l'Infern, Prosèrpina, Hècate o la Lluna. El rostre ben encès de la
lluna, és, naturalment. el pleniluni. Vol dir, doncs: cNo hauran
passat cinquanta plenilunis (quatre anys i dos mesos) que tu mateix
experimentaràs si és difícil tornar a Florència des de l'exili. Supo-
sant que el diàleg imaginari entre Farinata i el Dant s'esqueia per la
quaresma de l'any 1300, la profecia fa referència al juny de 1304,
i és evident que en aquella data el Dant sabia massa bé si era difícil
l'art de tornar a Florència, quan exiliat amb els blancs havia esgotat
tots els recursos per a tornar a la seva pàtria.

Farinata segueix queixant-se de la duresa amb la qual els floren-
tins han tractat els seus. El Dant alludeix l'esmentada batalla de
Montaperti, prop del riu Àrbia. Farinata i els seus gibelins, amb
els sienesos, derrotaren els gúielfs de Florència, Florència anava a
ésser saquejada i Farinata s'hi oposà. L'odi que suscitaren Farinata
i els seus, després d'haver caigut en desgràcia, fou implacable. Les

l-9

rrrrr ororTutey