DRA RIII IMCIU ER IOI IAT C S eS aBa con tora iar amaPara Darai ar aine a eteiaIESIS a PaT ia

AILIEI T eserater esetataTareiaterai a saeiadSs

Lses

sist aa ia

D S UUa iida G dia eiel

a leumreleisi ti Sesa ii pi S ela)

D ETSESEDI pta II LCaa CIC IAT t aRTepl

L alaTeTsEna E

vdalsiel

    

—

 

 

120 LA DIVINA COMÈDIA

 

 

temps, era de gran estatura, de rostre viril, de membres forts, de
sagacíssim discutir, audaç, ràpid i enginyós en la conversa i en
les armes.

Malgrat haver estat un enemic de la família del Dant, el poeta
sent una certa admiració per aquest formidable capità materialista,
del qual diu Benvenuto Rambaldi: 4lmitator Epicuri non credebat
esse alium mundum nisi istum: unde omnibus modis studebat excellere
in ista vita brevi).

En les paraules que Farinata diu al Dant fa aHusió a l'antagonis-
me entre la família dels Uberti i dels Alighieri, i als dos cops que
foren bandejats per ell els antecessors del Dant. La primera vegada,
amb l'ajut de l'emperador Frederic II (1248), la segona, després
de la batalla de Montaperti (1260). El Dant, ofès del to suficient de
Farinata, diu que els seus entenien millor que els de Farinata l'art
de tornar de l'exili, i fa referència als dos cops que els gúelís torna-
ren a Florència: l'any 1251, després de la derrota dels gibelins a
Fegghine, i l'any 1266, després de la mort de Manfred.

Mentre discuteixen aquests temes de política florentina, apareix
una altra ombra, tristíssima i ploranera, la qual no s'aixeca del se-
pulcre amb la impetuositat i la gallardia de Farinata, sinó que només
treu el cap, talment com si estigués agenollada dins la seva tomba.
Aquesta ombra, en veure el Dant, li pregunta: cdç On és mon fill2
éPer què no t'acompanya2 , El poeta el reconeix de seguida, és
Cavalcante Cavalcanti, de la fracció gúelfa, pare del famós poeta
Guido Cavalcanti. Segons Boccaci, Cavalcante fou un ric i elegant
cavaller, seguidor de la doctrina d'Epicur en el no creure que l'àni-
ma visqués després de la mort del cos.

El Dant li explica que no va sol per l'Infern, que l'acompanya
Virgili, i l'assabenta també que el seu fill Guido. cno feia gaire caso
de Virgili o el tenia en menyspreu. Aquest pretèrit, afeian, dóna a
entendre a l'ombra que Guido Cavalcanti ja no compta entre els
vivents, i el pare condemnat pregunta amb una angoixa evident per
la sort del seu fill. El Dant vaciHla a contestar, i l'ombra de Caval-
cante Cavalcanti s'ensorra dins el seu sepulere.

El poeta, en aquest poema tan ple d'insinuacions, d'aHusions i
de referències comprimides i a mig dir, dóna a entendre un menys-
preu de Guido Cavalcanti per l'obra de Virgili. Aquest menyspreu