INFERN. CANT X 119

Després cap a mà esquerra girà el peu,
deixant el mur, per un camí viable
que la fondària d'una vall atreu,

136 i d'on venia un tuf irrespirable.

Apresso volse a man sinistra il piede:
lasciammo il muro e gimmo inver lo mezzo
per un sentier ch'a una valle fiede

186 — Che 'nfin là su facea spiacer suo lezzo.

COMENTARI AL CANT X

SOM en el cercle sisè de l'Infern. El Dant, esverat, intrigadíssim,
contempla l'encès cementiri, dels sepulcres flamejants, sense
llosa que els tapi, surten gemecs i planys horribles, el poeta sap per
Virgili que aquí pateixen les ombres dels heretges, però vol conèi-
xer noms, vol assabentar-se de la relació que té aquest cementiri en
flames amb el seu món temporal, amb la seva Florència, amb el
clima apassionat de la seva època. Prudentment interroga Virgili,
amagant una mica el gran desig que l'abassega. Virgili l'entén a la
perfecció, i li fa una punta de retret sobre la seva timidesa en inter-
rogar. El Dant s'excusa. Virgili aclareix: Aquí pateixen Epicur i els
seus, els materialistes, els qui neguen la immortalitat de l'ànima i
no veuen més enllà de la vida temporal, i per aquest motiu no tenen
altra ambició que allò que sigui goig i contentament físics. Entre
aquests epicuris, es dreça de la tomba una figura imponent, plena
d'urc i de gallardia, que crida el Dant i li prega una estona de diàleg:
Farinata degli Uberti. Manente, dit Farinata, de la noble família
dels Uberti, nasqué a Florència a principis de l'any 1200. Cap d'una
gran casa, es destacà com una de les figures més importants del
partit gibeHí. L'any 1248, coHaborà al bandejament de la fracció
gúelfa, però reintegrats a Florència els seus adversaris l'any 1251,
Farinata, fiant-se massa de la fortuna i volent ell sol governar la
república, fou bandejat l'any 1258, per a tornar triomfant el 1260, i
morir l'any 1264. Farinata degli Uberti, segons les cròniques del