IRO CI OAA Tra U an t aietei a tlSt

DUT S esaseretetal

TTT

i

RTSIS I aTa EE D RS OS IRO I T daa tetel efetss

PaT edeiv:

LS 230) C saeies

E1

allelitaleias

 

abiiasrai ta ieigcaciT dna ltita ci Laa cora mameiescii Daa ciecsa dta

IIO LA DIVINA COMÈDIA

 

reixen és el sègient: Teseu acompanyat de Pirítous, va baixar a
l'Infern per raptar Prosèrpina, Pirítous fou devorat pel gos Cerber,
ji Teseu romangué presoner dins l'Infern, fins que fou alliberat
per Hèrcules.

És pel llenguatge de les Fúries o Erines, que Virgili no es fia
del Dant, i ell mateix amb les mans li tapa els ulls, perquè no pugui
veure el rostre de Medusa, i no es quedi convertit en una pedra.

Abans de veure les Fúries, Dant, amb la intranquilitat i la por
que no el deixen, sembla que desconfia de Virgili, i per això li pre-
gunta si algú dels Llimbs, o sigui del lloc on pateix habitualment
Virgili, ha baixat fins als cercles més enclotats de l'Infern. Vírgili li
diu que no tingui por, que ell sap bé el camí, i encara que és rarís-
sima una excursió de la mena que fan, ell, Virgili, un altre cop
havia arribat fins al cercle de Judas, que és el més baix de tots,
conjurat da quella Eritòn cruda, que reclamava les ombres a llurs
cossos morts.

Ericto era una famosa bruixa o màgica de Tessàlia que va fer
reviure un mort, per predir a Sext Pompeu el resultat de la batalla
de Farsàlia, com explica Lucà en el seu poema (PHARS. VI, 508
i segs.). Ara bé, aquest fet (poètic, naturalment) succeí trenta anys
abans de la mort de Virgili, i, o el Dant s'equivocà, o suposà que
Ericto va sobreviure Virgili, i que a les seves velleses va fer reviure
un altre mort del qual no parlen les llegendes antigues.

Un cop ens ha presentat les Fúries, el poeta salta a un altre
tema, però abans avisa el seu lector amb tres versos de caràcter
emfàtic i ponderatiu. Aquests versos literalment diuen: eOh vos-
altres que teniu les inteHigències sanes, admireu la doctrina que
s'amaga sota el vel dels versos estranysl, El que ve després d'aquests
versos, fa referència a l'arribada de l'àngel, del missatger celeste tan
esperat, el qual, sense dir res,i afectant un menyspreu, obre la
porta tancada i se'n torna pel camí que ha vingut.

No sabem ben bé si el Dant vol cridar l'atenció sobre el que
acaba de descriure, de les Fúries, o si vol que el lector es fixi en la
presència del missatger celestial. Entre els comentaristes les opinions
són dividides. La majoria creu que fa aHusió a les Fúries. Hi ha uns
comentaristes que opinen que l'atenció que recomana el Dant s'estén
fins al final del cant IX i que es refereix a una visió imatjada del

 

 

Dagrir tia ita rareea aaa i raretapigs IErar aRT a EOa