INFERN. CANT IX 109

 

COMENTARI AL CANT IX

\/TIRGILI està desesperat, els dimonis li han fet una mala passada,

però ell compta amb el recurs d'un ajut celestial. Aquest ajut,
quan i com ha estat concertat, el Dant no ens ho explica, el primer
sorprès, en veure la porta de la ciutat infernal tancada pels dimonis,
és Virgili. Naturalment que ell és en realitat persona manada de
Beatriu, i Virgili està convençut que el Cel no ha de deixar-lo
abandonat en un moment tan crític. El Dant dramatitza la situació
i presenta Virgili en un estat d'impaciència, àdhuc li fa dir coses
incoherents i el fa saltar d'una idea a l'altra. El Dant remarca la
incoherència del seu guia i fa constar el pànic que s'apodera d'ell.
El Dant, aleshores, fidelíssim a la mitologia virgiliana, ens presenta,
dalt de les torres de la ciutat incandescent, les tres Fúries. Aquesta
visió de les Fúries és bellíssima, la imatgeria greco-romana és la que
serveix al Dant per donar una idea plàstica dels monstres. Llurs
cabelleres són formades per serps gruixudes i primes, i per cerastes.
Cerastes són serps verinoses, jo ho he traduit per cescorçons:,
perquè en realitat el cerastes cornutus és una mena d'escorçó propi
de les terres desèrtiques del Pròxim Orient.

El llenguatge que empren les Fúries en presència del Dant, és
comprimit i ple d'aHusions mitològiques. Les Fúries de l'Infern dels
grecs eren tres: Alecto, Megera i Tisifone. Dalt la torre apareixen
totes tres i criden Medusa, i li diuen, referint-se al poeta: c Vina,
Medusa, que el farem d'esmalti

Jo he conservat aquest cesmalto, seguint amb tota fidelitat
l'original dantesc. En realitat, vol dir convertir-lo en pedra. Efecti-
vament, segons la faula grega, el cap de Medusa tenia la virtut de
convertir en pedra tot aquell qui el mirava. Després d'aquesta per-
versa intenció de les Fúries, elles es lamenten, davant l'arribada dels
dos viatgers, de no haver venjat al seu temps dl'assalt de Teseu..

Les Fúries volen dir que, si haguessin castigat Teseu com es
mereixia, ja mai més cap mortal no hauria tingut l'atreviment de
penetrar fins a la porta de la ciutat de Plutó. El fet a què es refe-

I:8

Í
: '5:
4
xI :_:}
É:i':%
'.7:2%
sdel
cx-)

h