EOT C a itar

TarsiS ia E aTad RI ST SIRTIS LE PA Sa S c pada Dedetadajeeateda)

SCICI I CI U jatelatas orar esereiad ardar erss

EOS O CU GU dara erel Seieiei da tecetstats

desel eisE ac pa Sa)

04

IR 323054 Vada

SEA

108

 

111

114

117

120

128

126

129

138

'LA DIVINA COMÈDIA

 

 

 

mirant a banda i banda en passo via,
j en tot el món no hi ha prou veu per plànyer
tant turment i tanta ombra que es dolia.

I com d'Arles al lloc, que el Rose estanya,
i com a Pola, vora del Carnar
que clou la Itàlia i els seus termes banya,

tot de sepulcres topen amb l'esguard,
així veia mil tombes escampades,
però en manera més amarga encar,

que eren com dins un mar de famarades,
i enceses amb agudes roentors
mai per fornals ni forges abastades.

Sense llosa les tombes, tan plorós
i neguitós el crit d'elles eixia,
que de penats jo em vaig pensar que fos.

cé Qui són aquestsv vaig preguntar al meu guia,
cque es planyen dintre dels enterraments,
amb plany que el cor més negre estovaria2
c Aquests són els heretges, aquí els tens
amb les sectes que en formen el ramat,
i són més dels que et penses, els sofrents.
Cada heretgia té cantó assignat,
i foc distint a dintre les treballa. v
I després que a la dreta hagué voltat,

passem entre el martiri i la muralla.

com' io fui dentro, l'occhio intorno invio, Tutti li lor coperchi eran sospesi,
e veggio ad ogne man grande campagna —é fuor n'uscivan si duri lamenti,

11 Piena di duolo e di tormento rio.

Si come ad Arli, ove Rodano stagna,
si com'a Pola, presso del Carnaro

che ben parean di miseri e d'offesi. 128

E io: eMaestro, quai son quelle genti
che, seppellite dentro da quell'arche,

u1a Ch' Italia chiude e suoi termini bagna, si fan sentir con li sospir dolenti2x jas

fanno i sepuleri tutt" il loco varo,
: cosi facevan quivi d'ogni parte,
417 Salvo che "l modo v'era piú amaro,

Ed elli a me: eQui son li eresiarche
co' lor seguaci, d'ogni setta, e molto
piú che non credi son le tombe carche. — ,s9

chè tra gli avelli famme erano sparte, Simile qui con simile è sepolto,

per le quali eran si del tutto accesi,

e i monimenti son piú e men caldi.o
E poi ch'aila man destra si fu volto,

 

120 Che ferro piú non chiede verun'arte.

passammo tra i martiri e li alti spaldi. — 4ss

I ER IEE

dtt EE Dd tar tsatanótaratracIIacItDamen Dra Irar ices aaara cogBaT Daa ENGIT