INFERN. CANT IX 107

Jo vaig comprendre la celeste essència,
i em féu signe el meu guia ple de seny,
87 d'inclinar-me en senyal de reverència.

Ai, que ple va semblar-me de desdeny
I ell la porta tustà amb una vergella,
90 ila va obrir sense ni esforç ni reny.

cForagitats del Cel, bèsties d'arpellav
començà a dir, petjant l'hòrrid llindar,
93 cèper què aquest urc nodriu a la mamella2

éPer què contra l'altíssim disposar,
que ningú no pot tòrcer ni fer enrera,
96 per càstig vostre heu aixecat la mà2

De guitzes contra el fat res se n'espera:
vostre Cerber, d'un fet semblant, en va
89 espelegat de coll i barballera. x

I pel camí de llot ell se'n tornà
sense dir res, i amb 1'aire i amb la planta
102 de qui en coses llunyanes sol pensar

i a veure aquells que el miren no es decanta.
I nosaltres anem vers la ciutat,
105 segurs després de la paraula santa.

Entràrem sense lluita ni altercat,
i jo, que ja per veure em marfonia
108 el que amagava aquell emmurallat,

Ben m'accorsi ch'elli era da ciel messo,
e volsimi al maestro: e quei fè segno
87 Ch' i' stessi queto ed inchinassi ad esso.

Ahi quanto mi parea pien di disdegnol
Venne alla porta, e con una verghetta
90 l'aperse, che non v'ebbe alcun ritegno.

cO cacciati del ciel, gente dispetta, v
cominciò elli in su l'orribil soglia,
es tOnd' esta oltracotanza in voi s'alleta2
Perchè recalcitrate a quella voglia

a cui non può il fin mai esser mozzo,
o5 € che piú volte v' ha cresciuta doglia2

Che giova nelle fata dar di cozzo2
Cerbero vostro, se ben vi ricorda,
ne porta ancor pelato il mento e l g0zZ0.) gg

Poi si rivolse per la strada lorda,
€ non fè motto a noi, ma fè sembiante
d'omo cui altra cura stringa e morda 408

che quella di colui che li è davante,
€ noi movemmo i piedi inver la terra, — ,
sicuri apresso le parole sante. 105

Dentro li entrammo sanz'alcuna guerra,
e io, ch'avea di riguardar disio
la condizion che tal fortezza serra, 108