hé C A3 3 ó 8é

   

BiT slREIó La Pe a sc pad aladetabaitsates

isis

d a52

PaT esaraimt a

IR

tpt

dod etel eesta IE) DISCLICI I I EOSaT cia retesesefel

CIT

sERL)

H alsieí

102 LA DIVINA COMÈDIA
———————-0L0CLCLCLCLCmeEeEe

edel senyor dels Inferns , o sigui el déu Plutó. Per ésser absolu-
tament fidels, hauríem de traduir Dite per Dis o Dit, si volem cata-
lanitzar de la mateixa manera que el Dant italianitzà. Però el Dire
del Dant no és el Plutó de Virgilis quan el trobarem en el
cant XXXIV, veurem que no es refereix al Plutó dels grecs i els
romans, sinó al Lucifer dels catòlics. Y Lo 'mperador del doloroso
regno" dantesc, és el Lucifer autèntic, el cap dels àngels rebels, i a
la seva rebellió i a la manera d'actuar en l'Infern, tal com explica la
doctrina catòlica, és al que fa referència el Dant. Doncs bé, jo he
trobat natural i propi d'una traducció poètica com la meva, en la
qual em propeso la màxima claredat possible, de traduir cla ciutat
de Diteo per cla ciutat de Lucifero o la ciutat luciferinao, perquè,
en realitat, és de Lucifer que es tracta.

En aquesta ciutat, Virgili i el Dant troben tota mena d'obstacles
per a entrar, de la part dels dimonis. El passatge és magnífic, té un
gust gòtic i pintoresc dels més acusats de la CoMéDiIA. És curiosa
l'allusió que fa Virgili al final del cant a una antiga tradició cris-
tiana: Virgili diu al Dant que els dimonis, ja una altra vegada, inten-
taren obstaculitzar la gran porta de l'Infern, aquella en la qual es
troba la terrible inscripció, i des d'aleshores resta oberta.

La tradició explica que el Crist, en entrar a l'Infern per deslliurar
les ànimes dels patriarques que esperaven en els Llimbs, es trobà
que els dimonis li negaren l'entrada, i hagué d'enfonsar les portes.

Per això l'Església canta: cHodie portas mortis et seras pariter Salvator
noster dirupil.

Dad p Dada aa ts daaard Daa a irasaa tarar are caa iara ratars ac acar ara SaaT mae

 

dó