INFERN. CANT VIII IOI

COMENTARI AL CANT VIII

L Dant, en el cant VIII, per travessar la llacuna estígia, se serveix
de Flègias. Flègias és un altre personatge de l'Infern virgilià.
Dant el coHoca en el lloc on pateixen els iracunds, perquè aquest
Flègias, en la mitologia grega, era pare de Coronis. Coronis fou
raptada per Apoló, el qual la féu mare del déu Esculapi. Flègias
s'enfurismà fins a la follia i calà foc al temple d'ApoHó. Travessant
la llacuna estígia dins la barqueta de Flègias, Dant reconeix un con-
demnat, al qual entre ell i Virgili tracten de la manera més desapia-
dada, i la paraula gos i la paraula porc sonen entre les tercines amb
una estridència brutal. Aquest iracund que vol fer bolcar la barqueta
de Flègias, és Felip Argenti. Felip Argenti de Cavicciuli era de la
família dels Adimari de Florència. Contemporani del Dant, tots els
comentaristes del poema estan d'acord a declarar-lo altament soberg,
orgullós, intractable i de pèssima educació. Felip Argenti posseia
una gran fortuna: li deien Argenti perquè una vegada va fer ferrar
el seu cavall amb ferradures d'argent. Pertanyia al partit dels negres,
que foren els qui exiliaren el Dant. Amb el poeta no es pogueren
veure mai, i sembla que un dia Felip Argenti li va pegar al mig del
carrer. Això explica l'implacable odi que el poeta li conserva des de
l'exili, fins arribar al desbordament d'aquest cant VIII, en el qual no
sols s'acontenta insultant-lo, sinó que arriba a dir la seva joia i les
gràcies que dóna a Déu de veure Felip Argenti torturat dins la lla-
cuna fangosa, mossegant-se a si mateix com un gos foll.

Un cop abandona Felip Argenti, el Dant veu les torres de la
ciutat de Dite, o ciutat de Lucifer. Gairebé totes les traduccions que
conec, respecten la paraula italiana — dantesca — Dite, per anome-
nar el lloc de les majors penes infernals. De les traduccions catala-
nes, les dues que ens mereixen respecte, la medieval d'Andreu
Febrer i la moderna i inacabada de Verdaguer i Callís, mantenen
també la paraula Dite. Ara bé, el Dant emprà aquesta paraula de
Virgili, i del mot llatí Dis, Ditis, en va fer l'italià Dite. Dis equival
a Plutó, i en l'eEneidav Ditis, o sigui de Dis, és el mateix que dir

 

PR

D EESCEI DED D BET IECT EOT Ca Dra

ti
31
d31
i _;}
cl
ci
pn
n '_'

a
3s

aa Va