È
È

i

Dersasis

qens esere id eieieierel

DUIICSAMEPEDEM MI CI iaaT Ja jeratal

2ti

D DIIEIISIIE IA eS aTa a teteretadad E

igr i

3a 1a

aEadaliaaled aT ii IRT aT RIA EIEI MRA OO RS ER D CI aI Ia nAÓe

cti

98 LA DIVINA COMÈDIA

 

c Felip Argentil o deien els valents,
i el florentí d'orgull i de bravata
68 s'ensorrava a la cam les pròpies dents.

Però deixem-lo en la llacuna ingrata,
que aleshores jo sento com un plany
86 i aixeco els ulls per esbrinar on esclata.

I el mestre em diu: c Un cop passat l'estany,
es troba la ciutat luciferina,
69 on són més greus els pecadors i el dany 7.

I dic: a Ja les torratxes endevina
l'esguard en el fondal, i el roig extern
72 fa creure que la flama les domina ).

I el meu guia em respon : e El foc etern
que les rosteix per dins, fa el vermellós
15 color que veus en aquest baix Infern 7.

l en el mateix fossat venim tots dos,
al peu de la ciutat desventurada
78 que el mur tenia com de ferro fos.

No sense fer primer una gran marrada,
el nauxer malcarat va tocar a port
81 i ens va cridar: 4 Baixeul Aquí és l'entradal o

l uns, com ploguts del cel, cridant molt fort,
i en nombré més de mil, dalt de la porta,
84 deien: cé Qui és aquest que, sense mort,

Tutti gridavano: cA Filippo Argentilo,
e l fiorentino spirito bizzarro
es in sè medesmo si volvea co' denti.

Quiviillasciammo, che piú non ne narro,
ma nell'orecchie mi percosse un duolo,
ee per ch' io avante l'occhio intentò sbarro.

Lo buon maestro disse: xOmai, figliuolo,
s'appressa la città c' ha nome Dite,
es COi gravi cittadin, col grande stuolo,.

E io: eMaestro, già le sue meschite
là entro certe nella valle cerno,
qa vermiglie come se di foco uscite

IECA PESEGELIT SA RES SET DATUTacEETITATA tar èSiió

fosseron. Ed ei mi disse: ell foco etterno
ch'entro l'affoca le dimostra rosse,
come tu vedi in questo basso infernor. — 44

Noi pur giugnemmo dentro all'alte fosse
che vallan quella terra sconsolata:
le mura mi parean che ferro fosse. 18

Non sanza prima far grande aggirata,
venimmo in parte dove il nochier forte
eUscitecio gridò: equi è l'entrataa. 81

lo vidi piú di mille in su le porte
da ciel piovuti, che stizzosamente
dicean: eChi è costui che sanza morte. — 4,

 

 

aa