INFERN. CANT VIII 97

 

 

ljo faig: cAmb el plor i el fang que put,
resta i enfonsa't, ombra maleida,
39 que amb la brutícia i tot t'he conegut t

En el lleny vol clavar l'ungla atrevida,
i el mestre el desarrapa i diu: 4é On vasè
49 Aul Amb els altres gossos de seguida l v

EEr

I em fa, voltant-me el coll amb el seu braç,
i besant-me: d Ben ditl Veu desdenyosal
45 Beneit aquell si que feres las'i

q pn
ra da

aT Pa eSaS)
Dot eproi

Aquest tingué en el món sang orgullosa,
en sa memòria la bondat no es veu,
48 per això la seva ombra és furiosa.

SE

Ea
in

-m-ï-á'i'"l'"“' gia

Quants cops aquell qui poderós es creu, i
com porc en el llordim aquí es remena,
51 sense deixar altra cosa que menyspreul o

D
".
g

I dic: c Mestre, tindria joia plena
de veure, mentre encar sóc embarcat,

j É
B4 com el llot li regala per l'esquena 7. E
lem diu: 4 Ans d'arribar a Paltre costat, il
o EE1
del ple de fums contempla les faHàcies, L
é
57 i sacia't de veure'l enfangat 7. 3
. P )
I dels crits, les empentes, les audàcies 3
dels qui l'escometien furients, É
60 a Déu en faig lloança i dono gràcies.
E io a lui: cCon piangere e con lutto, Quanti si tengon or là su gran regi
spirito maladetto, ti rimani, che qui staranno come porci in brago,
3e Ch" i' ti conosco, ancor sie lordo tutto,, di sè lasciando orribili dispregil2 P
Allora stese al legno ambo le mani, E io: eMaestro, molto sarei vago
per che'l maestro accorto lo sospinse, di vederlo attufíare in questa broda
4a dicendo: 4Via costà con li altri canilo prima che noi uscissimo del lago,. 54
Lo collo poi con le braccia mi cinse, Ed elli a me: eAvante che la proda
baciommiilvolto, edisse: cAlma sdegnosa, — ti si lasci veder, tu sarai sazio:
as benedetta colei che in te s'incinsel di tal dissio convien che tu goda7. 57
Quei fu al mondo persona orgogliosa, Dopo ciò poco vid' io quello strazio
bontà non è che sua memoria fregi: far di costui alle fangose genti,
4s COSi s' è l'ombra sua qui furiosa. che Dio ancor ne lodo e ne ringrazio. — gg