LELE RERERA SLSASA . RD SISI IEC P LSa M co cIa sc iar ada tara T aial M EES DeiaSetstatedals H iatabaiaserarar cdnia td eraieies MasEaa da ieiaias 23 - EOS SU D CU CU Gad Tolstei eists MECT S EPaE LS C aR t esel dEdstst aialeliielateleiat ti aiatst Maa t Sar i corar iratitatafiss cciT Im 94 LA DIVINA COMÈDIA aquest passatge, sense fer referència a la teoria tomista sobre la creació dels àngels i els cels. En el PARADÍS insistirem molt sobre aquest tema i analitzarem tant com caldrà la teoria, ara, per enten- dre el passatge, cal que tinguem present que Déu, segons els esco- làstics i el Dant, creà les nou jerarquies angèliques i els nou cels o esferes celestes simultàniament, i que a cada jerarquia li assignà el moviment, l'ordre i la direcció de cada un d'aquests cels. Això explica el vers 74. El vers 75: 4 de manera que cada part en cada part resplendeix , voldrà dir: cada part del cel immaterial on resi- deixen els chors angèlics, resplendeix en cada part del cel material, O sigui en cada una de les esferes celestes, i aquesta manera de res- plendir distribueix la llum (divina) per un igual a través dels nou cels, perquè els àngels són les inteligències motores i els mitjans dels quals es val Déu per influir en els cels, i això ens ho explica el poeta en el vers 76. De la mateixa manera que Déu es val dels àngels per distri- buir les esplendors divines, es val d'un ministre per distribuir les esplendors humanes, que són els béns materials, i aquest ministre és la Fortuna. La Fortuna, doncs, es dedica a permutar els d béns vans2 d'una nació a l'altra i d'una família a l'altra, sense que les precaucions dels homes hi puguin fer res. 4 La vostra ciència no va d'acord amb ellav, la qual proveeix, judica i executa els seus judicis en el món respecte als béns materials, com les altres divinitats (els àngels) regeixen llurs respectius regnes (les esferes celestials). La Fortuna és la més bescantada (la més clavada en creu), quan tothom hauria de lloar-la, perquè amb aquesta distribució i canvis de béns no fa altra cosa que complir els designis de la Providència, els quals han d'ésser bons i útils a tots els homes. Després del discurs sobre la Fortuna passen els poetes cap a un sot on hi ha la llacuna estígia, tota d'aigua bruta i fangosa, on res- ten immergits els iracunds, els quals es barallen i es mosseguen xipollejant dins del fanguissar, i encara més endins n'hi ha d'altres, el forfolleig dels quals arriba a flor d'aigua, i que, ensorrats en el llot, es planyen d'haver estat despitats i agres sense haver tingut coratge per a esbravar llur còlera. dii te it iEE Eaia i Dacataic oT Taa matstriri D ala ra eitedcI citTar tsdigo gr ETA SET Daa aa Mirsrmeic iia ttT dEE a