INFERN. CANT VII. 93 ens trobem amb els avars i els pròdigs. El càstig és el segúent: el cercle està dividit en dos, i el segueixen dues bandes d'avars i prò- digs, uns a l'esquerra i uns a la dreta, contra altres dues bandes que van en sentit contrari, fins arribar a la meitat del cercle, allí es tro- ben els qui han anat en direccions oposades, topen els uns amb els altres, es peguen, s'esbatussen i es diuen coses a tall d'escarnot, els pròdigs als avars: a4Per què retensèo, i els avars als pròdigs: cé Per què llences2o Aquest camí els condemnats estan de quatre grapes fent rodolar a cops de pit unes pedres molt pesants. Quan arriben a topar desfan camí fins al punt de partida, i tornen a co- mençar la ruta anguniosa empenyent els rocs i esperant el moment de topar i esbatussar-se amb la colla que ve en direcció contrària. Dificiliíssima és la traducció d'aquest passatge, si volem donar-li tot el realisme i tota la precisió de l'original. : El poeta, per dir com es produeix el xoc dels condemnats, usa la imatge de Caribdis, quan s'hi troben dues ones contràries. Ca- ribdis és el monstre d'Homer i de Virgili, que representava el xuclador natural que hi havia a l'estret de Messina, les onades que venien del mar Jònic i del mar Tirrè, topaven dintre el xuclador. El Dant, veient tonsurats entre la colla que empenyen les pedres, pregunta a Virgili si són clergues. El mantuà contesta que hi ha clergues, i cardenals i papes, entre els avars i els pròdigs, però que no coneixerà a cap d'ells, perquè el pecat els ha desfigurat absoluta- ment. cAquesta gent, diu, sortiran del sepulcre, uns amb el puny clos i altres sense un bri de pèl.. Pel que Virgili ha manifestat sobre la curta alenada dels béns sotmesos a la Fortuna, el Dant pregunta qui és aquesta Fortuna, i la contestació de Virgili és interessantíssima, després de menys- prear la ignorància dels homes, que creuen que és la l'ortuna qui distribueix els béns, quan en realitat la Fortuna és una distribuidora que rep ordres de Déu, Virgili assenta aquesta important teoria: cAquell que tot ho emplena amb el seu saber, creà els cels i els donà qui els conduís, de manera que cada part en cada part res- plendeix, distribuint la llum igualment. D'una manera similar, encarregà a un ministre, general o cabdill, que distribuis les esplen- dors humanes ). És impossible que un lector corrent entengui bé el que vol dir 17 E ORIRA IET DT Er nn