D STIISISE ME CO cIa IaT aDa dAT REEE aT EELESEEERIRISISSS Laiiales R sIRESc Sa ia L eRristeisist araiel aara ii edsieiel S sisaseial r Peprets EE ISIS S PS E IE atetaTalre LS UreSLretatetereteieics alidaletalelsI ti aiaT aT aiió RI BIEA D: PeSa Sa D E Ie aTa tt ELRT aiaecagaTIsITiTatetara it otatiaiaió tbatatgeTiTatamantacIó L'poretieisa Ti lotara ctaraT cara ers nta caca Litiaca ta ia ii 92 LA DIVINA COMÈDIA p 7777777722222777777r L —LM——————————— suposa que aleppe és l'aleph, o sigui la primera lletra de l'abecedari hebreu. Aquest criteri l'han seguit molts comentaristes. Entre els moderns és curiosa i bastant lògica la interpretació de Monti (eNuova lezione ed interpretazione della D. C.o, Milà 1896), que proposa llegir "Papè Satàn, papè Satàn a leppe lY, i que, segons Monti, equi- val al grec 4 Papai Satan, papai Satan a lipev, i que significaria : c Oh rebel, oh rebel, vés-te'na. Altres encara suposen que aquest yers obeeix a un conjur de màgia aràbiga, resultat dels ensenya- ments o de la influència que Brunetto Latini exercí sobre el Dant. Brunetto Latini fou ambaixador a Espanya i conegué la ciència i les arts aràbigues, modernament ha estat sostinguda, per alguns, la pos- sibilitat d'una influència de cultura islàmica sobre el poema dantesc. Sigui el que sigui, és evident que, d'aquest vers, ningú no n'ha pogut treure l'aigua clara, la majoria d'autors, però, estan d'acord que l'aleppe és l'aleph i que vol dir: 4 ahlo, o cai lasto En una traducció poètica com la meva, aquest vers resultava un veritable escull. Hauria pogut donar el concepte més estès entre els comentaristes, però això no hauria tingut cap gràcia, perquè, en el poema, les paraules volen representar una manera de parlar diabò- lica, un llenguatge obscur, que només entén Virgili, perquè Dant li atorga la gràcia d'entendre-ho tot. Deixant el vers com era a l'ori- ginal, em trobava que la paraula aleppe no té rima possible en català. Ara bé, suposant que l'aleppe sigui l'alepb hebrea, m'ha semblat pru- dent traduir-lo per calepo, perquè així aquesta desinència permet la rima catalana, i resulta un pecat filològic una mica més petit que el que va cometre el Dant. És curiosa la manera com el nostre tra- ductor medieval Andreu Febrer se surt del compromís. Febrer tira al dret, i tradueix " Papè Satàn, papè Satàn aleppel", per ePapa Satan, papa Satan reguardi o No cal dir que la solució de Febrer és massa infantil i inacceptable. M'ha semblat natural fer aquestes explicacions, primer de tot, perquè el lector corrent s'haurà topat amb un vers que l'haurà deixat in albis, i el meu deure és fer el poema dantesc el més entenedor possible per a tothom, i en segon lloc, perquè a les persones versa- des en l'obra del Dant els haurà vingut de nou i els haurà semblat una profanació elfet de mutilar dues lletres de l'hendecasiHab original. En aquest cercle quart, un cop hem passat la guarda de Plutus, Laa Lgaca aaara iia cira tada do psgca caara do ses Eaa ebsiecarsent orar ta igo