INFERN. CANT VII 9I

COMENTARI AL CANT VII

DANT situa a cada cercle infernal, a guisa de guardià, un perso-
natge o divinitat de la mitologia greco-llatina, adient a la mena
de pecat que es castiga en el cercle. Tractant-se dels avars i els
pròdigs, el Dant tria Plutus, aquest Plutus, alguns traductors l'han
confós amb Plutó. Plutó és el sobirà de l'Infern, el màxim perso-
natge infernal, segons els poetes grecs. En canvi, Plutus és el déu
de la riquesa, que, com que precisament és orb, distribueix els béns
d'una manera gratuita, aquest déu és el personatge central d'una de
les grans comèdies d'Aristòfanes. És natural que tractant-se de mo-
neda i de pecats comesos a causa dels béns materials, sigui aquest
Plutus i no Plutó el qui tria el Dant, convertint-lo prèviament en
horrible dimoni, per a presidir el càstig dels avars i els pròdigs.
Plutus, en veure els dos viatgers, exclama airadíssim: " Papè
Satàn, papè Satàn aleppe l" Ara bé, aquest famós vers del poema
representa un dels més considerables trencacolls per als traductors i
els comentaristes. Generalment la majoria dels traductors el deixen
en la mateixa forma exacta de l'original. é Què vol dir aquesta ex-
pressió de Plutus2 Actualment és una incògnita, com ho ha estat
sempre. Els comentaristes antics no estan d'acord i cap d'ells no
precisa i raona el significat exacte. Tot el que diuen són suposi-
cions més o menys lògiques. Grazziolo de' Bambaglioli, el més
antic comentarista, i una de les més fortes autoritats, diu textual-
ment, per explicar l'enigmàtic hendecasillab: 4Hoc est dicere, o satan,
0 satan demon, quale mirum et novum est istud, quod isti novi bospites
buc acceduntx. Es a dit, Bambaglioli no resol res. L'Anònim Selecte,
d'una autoritat tan gran i tan antiga com Bambaglioli, suposa que
aquest hendecasílab, en llengua hebrea, equival a dir: c Meravella
meravella, meravellat, Aquesta interpretació és una mica absurda
donat el to d'ira de Plutus i el que Virgili li contesta. lacopo della
Lana creu que papè és una interjecció admirativa. L'eOttimo Com-
mento , anònim trescentista, editat per A. Torri, també de gran
autoritat, opina que papè és una expressió admirativa i aleppe una
expressió de plany. El comentari de Pietro Alighieri, fill del Dant,

ER ER CO P EC i tia aa aiadaecit
ROA BERa EE DaD ET S CI aa D ll

   

EUT IE E
D CECE PE DRT SICC OERA EOTT ) Ldrrr l-

aaaa oeas
5 .-Í;.'.“.:.,..-,-.—-

, :
Drabe aa

S S

EE
h
x

RRA PA RS ERT E
i '.Zlïï-:-kl-.,-??'.\.-r?qwl“ïw.':7".“7..

p