ACSIRTILSS IA dS pa tada ia ia Maa ta iia ar ParE i arai ar EELEOEEREE HET

IUA Dara aT aterarat adatetaz arar ereleiiatIsitisinl

aar olad aist maad iEMAa CIcI Sa maSISIM Ia Datat

Ea Ea eiraieten

erls

PaEa TermreiesDaes SESC EA Pa Sada ia

a olr ieier

abrieies

lor

daad aledat ii aIaTEI SET ELRT SLSEOS Pes a Pa ebemanelaSeles

 

84 LA DIVINA COMÈDIA

 

ción. És a dir: en ajuntar-se el cos amb l'ànima, aquestes ombres
seran més perfectes que ara, ergo, sentiran més durament les penes.

Quan Virgili diu al poeta: d Retorna a la teva creença2, es refe-
reix a la doctrina aristotèlico-tomista, que el Dant segueix i fa seva.
En el cant XI de l'INFERN, Virgili, parlant al Dant de l'Ètica d'Aris-
tòtil, li dirà cla teva Ètica.

En baixar el graó infernal, per passar al cercle quart, els poetes
troben Plutus, cel gran enemico de la pau dels homes, perquè,
essent el déu de la riquesa, l'afany de posseir-la és causa de totes les
discòrdies i de tots els crims. Però, d'aquest Plutus, ja en parlarem
en comentar el cant que ve.

 

 

ita risc paa getci Da cEaa taaS iEd Ia Tac a DESESAS TTa Sa CER SE IS ME SUSE aTa SaCat D ESES Ta CE t taaT E EEa SE RST
3r S3 i ESEE ta ST t OR Bar ERaT