SA TE CAT S AT RELERISIRERISASS Laa tal,

IT SIRISC CI SIS I LS Pa Sa Meeatandars

IRO CA utar arad el:

DESII2I U eIs

E 95 SRS EC S CELDaI A NACISó vabederudatereretereir orar cerpreisl

aaeedei ii aIaTETeiaa

-:J-

—

h

Daar ipericeticins ii

   
   

 

tn ta ti ttar

ga c: LA DIVINA COMÈDIA

un cop afermat aquest poder popular, en el govern de la ciutat
intervenia allò que podriem dir-ne els gremis. Els artesans eren els
qui manejaven la política, es distribuien els càrrecs públics i forma-
ven un gran partit de govern. Una altra classe, la classe del diner,
representada pels banquers i els comerciants, intentà formar un altre
partit polític de la mateixa força que els artesans. Es produí dins de
la ciutat una forta escissió, i els florentins quedaren dividits en dos
bàndols: els blancs i els negres. Els blancs, partit al qual pertanyia
el Dant, representaven la unió gremial dels artesans , els negres eren
el nou partit de la gent del diner. Entre blancs i negres es produien
lluites ferocíssimes, assassinats, exilis, duels, i tota mena de violèn-
cies. D'aquestes lluites fou víctima el Dant i molts altres iHustres
personatges de l'època, i a aquestes lluites es refereix, des del seu
punt de vista, el golafre Ciacco, submergit en el fanguissar pudent
de l'Infern.

El cap dels blancs era Viere di Cerchi, el cap dels megres Corso
Donati. Quan Ciacco diu la parte selvaggia (el bàndol salvatge) es
refereix als blancs, perquè ell com a banquer pertanyia als negres.
Quan cita els tres anys que trigaren els megres a assolir el poder, es
refereix al curt espai de preponderància blanca, fins que Carles de
Valois entrà a Florència i donà definitivament el poder als negres.
Quan diu que els negres arribaren " con la forga di tal cbe testè piag-
gia " (que jo he traduit "amb el qui ara sospesa els avantatges ", és
a dir, que fa la bona cara a tots i no sap per qui decidir-se, i va na-
vegant entre dues aigies, que això és el que vol dir piaggiare en
italià), segons uns comentaristes, Ciacco es refereix al papa Boni-
faci VIII, i segons altres, a Carles de Valois, aliat del Papa.

Ciacco acaba profetitzant el que succeí : la llarga preponderància
dels negres, O sia dels banquers i mercaders, que durà tot el segle
segúent i culminà en la tirania dels Mèdici.

El Dant pregunta quines són les persones justes. Ciacco con-
testa que són dos, els justos, però que no els escolta ningú. Boc-
caci, comentant el poema, diu que, no essent el cant més explícit,
és molt difícil d'endevinar qui són aquests dos personatges. Segons
altres comentaristes, poden ésser: el Dant i Guido Cavalcanti, el
Dant i Dino Compagni, Barducci i Giovanni da Vespignano, etc.
És molt possible que el Dant s'aHudeixi ell mateix, perquè, en

tira m tt seiatet Sr etatse ra atoratieseta cita titgonitn tarar Sa ctiar i iaeitieii

      

     

 

   

 

ac aRt a PaT