INFERN. CANT VI 81

 

que Ciacco és un sobrenom o un mal nom, que li deien perquè, en
realitat, era un fart.

En traduir aquest nom, m'era dificilíssim, per necessitats retòri-
ques, deixar-lo tal com és en el text original, però també he trobat
massa fort traduir Ciacco per Porc, o per Bacó, si voleu, que sembla
que no fa tan mal a l'orella. S'hauria produit un efecte grotesc,
desconcertant, i he adoptat el facilíssim sistema del nostre Andreu
Febrer, donant una desinència catalana al mot italià. d Xaco resta
així com un nom propi de significat dubtós, com tants noms hi ha a
la nostra terra. Però entengui's bé que Ciacco és un nom profunda-
ment despectiu.

Ara cerquem qui era aquest home. Els comentaristes del Dant,
les cròniques de l'època, i fins Boccaci, en la jornada ix, noveHa 3,
del 4 Decamerone o, el citen abastament. Bambaglioli, el comenta-
rista més antic, diu que Ciacco e fuit tempo suo vituperose vile, el in-
famis gulev. L'Anònim contemporani del Dant, publicat per Selmi,
diu de Ciacco, que cera banquer florentí, i per massa menjar i beure
es tornà curt de vista i no coneixia les monedes, i la gent es burlava
d'ellv. lacopo Dante li atribueix virtuts profètiques. La majoria
dels comentaristes repeteixen i prodiguen la seva gran afició a la
taula, era de paraula aguda i home d'acudits, tractava sempre gent
fina i rica, i sobretot aquells que menjaven i bevien amb esplendor,
dels quals era moltes vegades invitat, i quan no l'invitaven feia el
distret i es presentava a l'hora de dinar, i seia entre els comensals.
Fora d'això, és acceptada la versió de la seva gràcia en el parlar i
fins de la seva bondat de cor.

Dant aprofita els dots profètics de Ciacco per fer-lo cantar sobre
allò que tant l'apassiona: les lluites de Florència. Naturalment que
el poeta suposa que Ciacco profetiza en temps del seu viatge-somni
a l'Infern, i Dant, en realitat, escriu el poema quan allò que Ciacco
prediu ha succeit de debò, perquè, com tothom sap, el poema fou
escrit en l'exili des del 1307 al 1321, en el qual el Dant morí, i els
fets a què fa referència Ciacco s'esdevenien del 1300 al 1302.

Un cop assegurada a Florència la causa gúelfa, que allí, com en
altres ciutats italianes, agafava un caràcter local, i a Florència signi-
ficava el gúelfisme una ambició constitucional de caràcter democrà-
tic, contra l'esperit dels senyors feudals representat pel gibeHinisme:

D EOE a EE ET O C CECET ITT Ó DT aa y D