INFERN. CANT VI É 79

l em respon: cSón al jaç de més mal jeure,
per greus pecats, al fons d'aquests carners ,
87 si baixes tan avall ja els podràs veure.

I quan tornis al món i als teus carrers,
et prego que de mi feu recordança.
90 No et dic res més i no et responc res més. o

Torçant els ulls, un darrer esguard em llança,
doblega el coll, i cau estenallat
93 entre els altres companys de malaurança.

l el guia em diu: c Aquí estarà colgat
fins que ressoni ia trompeta pura
96 i aparegui la Justa Potestat.

Tots, com ell, cercaran llur sepultura,

99

i escoltaran dempeus l'etern destí,
revestits de llur carn i llur figura.o

Després, entre misèria fent camí,

d'ombres i pluja, nostra llengua es para
102 a conversar del temps que ha de venir.

Ljo dic: e Mestre, é aquests turments encara
pel pes de la sentència creixeran,
105 seran més lleus, o bé seran com araè o

I ell respon: a Els teus savis et diran,
que cosa més perfecta i més entesa
108 sent bé major i sent patit més gran.

E quelli: 4Ei son tra l'anime pià nere:
diverse colpe giú li grava al fondo:
87 Se tauto scendi, li potrai vedere.

Ma quando tu sarai nel dolce mondo,
priegoti ch'alla mente altrui mi rechi:
90 PiÚ non ti dico e piú non ti rispondo.v

Li diritti occhi torse allora in biechi,
guardommi un poco, e poi chinò la testa:
93 Cadde con essa a par delli altri ciechi.

E 'l duca disse a me: 4Piú non si desta
di qua dal suon dell'angelica tromba
9e quando verrà la nimica podèsta:

ciascun rivederà la trista tomba,
ripliglierà sua carne e sua figura,

udirà quel ch' in etterno rimbomba.x 99

Si traspassammo per sozza mistura
dell'ombre e della pioggia, a passi lenti,

toccando un poco la vita futura, 106

per ch' io dissi: cMaestro, esti tormenti
crescerann'ei dopo la gran sentenza,
o fier minori, o saran si cocentiPr 105

Ed elli a me: cRitorna a tua Scienza,
che vuol, quanto la cosa è piú perfetta,
piú senta il bene, e cosi la doglienza. 108

   

EOOET ERrrra T

)
4
E

aara

Da tesas nt