EEa Dasa ja io

a EE5

E

RL SADEIESCDA MA StS cIa a I oja dareia TaT atatat ad eferasel r ersió

Peseitradids

RS ILIE SE LSa Para TaT

gi

EH

d
8

 

 

78 LA DIVINA COMÈDIA

 

viurà nostra ciutat desavinguda.
Qui és just, explica'm, i qui té raó,
68 — i com tanta discòrdia és promoguda. x

I ell fa: 4 Després de llarga tivantor,
cotrerà sang, i el bàndol dels salvatges
66 el seu contrari llençarà a recó.

Després, el bandejat, ferm pels ultratges,
passats tres anys, li pujarà damunt,
69 amb el qui ara sospesa els avantatges.

I en ésser dalt, llarg temps mantindrà el punt,
i l'altre ajupirà amb el pes que ofega,
7 O dant-li vergonya i sofriment tot junt.

Ningú a escoltar dos justos es doblega ,
supèrbia, enveja i avarícia són
15 les tres espurnes que han encès la brega.o

Així contà amb la llàgrima l'afront ,
ijo li faig: 4 Encar t'agrairia
18 que em vulguessis parlar del nostre món ,

Farinata i Tegghiaio, digna tria
entre els bons, Rusticucci tan extern
81 al mal, Mosca i Arrigo i companyia,

disposats a fer el bé i al bon govern,
digue'm on són, que no me'n puc distreure :
84 éel Cel els gronxa o els colpeix l'Infernè o

Ti cittadin della città partita,
s'alcun v' è giusto, e dimmi la cagione
8 8
es per che l ha tanta discordia assalita.v

Ed elli a me: cDopo lunga tencione
verranno al sangue, e la parte selvaggia
6s caccerà l'altra con molta offensione.

Poi appresso convien che questa caggia
infra tre soli, e che l'altra sormonti
ee con la forza di tal che testè piaggia.

Alte terrà lungo tempo le fronti,
tenendo l'altra sotto gravi pesi,
7a Come che di ciò pianga o che n'adonti.

dia ig cers i caca par i tada i cIra cara sitaEcEi T S aeats

 

Giusti son due, e non vi sono intesi:
superbia, invidia e avarizia sono
le tre faville c' hanno i cuori accesi.o 15

Qui puose fine al lacrimabil sono,

e io a lui: cAncor vo' che m' insegni,

e che di piú parlar mi facci dono. 18
Farinata e 'I Tegghiaio, che four si degni.

lacopo Rusticucci, Arrigo e 'l Mosca
e li altri ch'a ben far puoser li 'ngegni, — 84

dimmi ove sono e fa ch' io li conosca,
chè gran disio mi stringe di savere
se'l ciel li addolcia, o lo "nferno li attosca.v ga

dara ccta