R USISILIESI IEE SE cIa iia iada dara Ta rad ir antaiereisi LE HrHeTris 4 EEr laPel LS RI CI U jataiatererarar ereraies 23 D EI SEU SS aa ecic cretet o dad etscetalió HE EDES: Seretel MI LS C VaT epedefereres CEE PE CT CepTeTaes aiqueisi 4gsEl cinr ms ii cin 72 LA DIVINA COMÈDIA bra, muller del rei Artús. Era una de les moltes novelles que es llegien aleshores de tema cavalleresc, sobre un dels herois de la Taula Rodona. En aquest llibre, Galehault, que fa un paper d'alcavot, és el qui prega a Ginebra que besi el seu amant. Galehault, italianitzat pel Dant, és Galeotto, i aquest Galeotto resulta l'autèntic culpable. Per això diu Francesca: " Galeot fou el llibre i qui el va escriure ", car el passatge és el que precipità allò que estava només en el desig de Paolo i Francesca. I el darrer vers de la confessió, és d'un pudor admirable, però malgrat el pudor que intenta tenir el poeta, el tema és massa cru perquè no pugui donar-se al vers una diabòlica punta d'ironia. És un vers que té dos talls, velant el pecat o callant-lo, el suggereix potser d'una manera més clara: " Quel giorno piu non vi leggemmo avante " C'Aquell jorn el llegir no anà endavant "). A mi m'agradaria que el lector considerés una mica tota la im- portància d'aquest cant. Realment la celebritat que té no és gratuita. Si el Dant no hagués escrit res més que això, jo estic segur que el seu lloc en l'escala dels valors literaris canviaria de molts pocs graus, potser de cap. Contemplem una mica el que representa una peça d'aquesta qualitat a començaments del segle xiv. é Quin era l'estat de la poesia aleshores2 Que és lluny tot això de la lírica de Caval- canti i de la cVita Nuovav del mateix Dantl Quin pas enorme representa la confessió de Francesca i els comentaris del poeta, dins el camí de la malícia, de la sensibilitat, de la intenció i de la profun- ditat literàriesl Pensem que tardaran molts segles encara a aparèi- xer els grans psicòlegs de l'amor i els grans analistes de l'Emuvig- mveiblicbe. Que som lluny encara de la Princesa de Clèves, de Manon Lescaut i VVerthert Que és lluny Stendhal i que és lluny la projecció de Schopenhauer en les tempestats vvagnerianesl I malgrat aquestes grans distàncies, el cant V de l'INFERN ho pressent tot i s'anticipa a tot. No hi falta res en aquest cant magnífic. Les imatges dels ocells són de la millor qualitat de poesia plàstica, i anuncien la lírica anglesa i deixen pressentir la poesia extremo-oriental, naturalment desconeguda del nostre poeta. Els estornells volant a gran ramada, i amb les ales baixes, les grues en filera, cantant llur lai, i els co- loms enamorats, ferms d'ales, volant vers els nius. Tot això és