INFERN. CANT V 71

el cap,. Jo he traduit cdolors i ofenses v, perquè en el que ha dit
Francesca realment hi ha culpa i desgràcies, però també hi ha ofen-
ses, com la mort a traició.

Virgili, veient l'apenada concentració del Dant, li diu: cg Què
penses2x I ell de moment només respondrà: cAi lasl o expressant
la profunda pena que sent pels amants, i una consideració de seguida
de gran pietat: c Quants dolços pensaments, quants desigs menaren
aquests al pas dolorós de la mort i de la condemna eternal 2

I aleshores, entendridissim, plorant per la tragèdia de Francesca,
el Dant sent una curiositat: é Per què el que només en un principi
eren sospirs, és a dir, amor no manifestat, evolucionà arribant a
ésser un amor culpable2 " Nessun maggior dolore —— cbe ricordarsi
del tempo felice — nella miseria " ( No hi ha més greu dolor — que
recordar-se del bon temps en l'hora — miserable "), dirà Francesca,
i aquests versos, coneguts de tothom, han quedat com una mena
d'aforisme. Í és curiós que el concepte el trobem en Boeci: dln
omni adversitate fortunae infelicissimum est genus infortunii fuisse
felicemo (CONS. PHIL. M, PR. 4) i enSant Tomàs: cMemoria praeterito-
rum bonorum... in quantum sunt amissa, causat tristitiamv (SUM.
TugoL. II, n, 36, D.

I que això és el mal més gran, eho sap el teu doctor afegeix
Francesca, aludint directament Virgili, que un temps era el poeta
d'August i ara és l'estadà dels Llimbs.

Malgrat tot, encara que això se li faci molt trist, està disposada
a explicar al Dant com es produí en ells l'incestuós adulteri. Fran-
cesca, però, no podrà estar-se de fer, explicant-ho, com aquell cque
parla i plora2.

Iara ve la gran confessió: d Llegiem un dia, per delectar-nos,
com amor va estrènyer Lancelot. Sols érem i sense recelar res. Per
moltes vegades ens miràrem en els ulls suspesos amorosament
durant la lectura, i ens tornàrem vermells. Però va ésser un punt el
que ens va perdre. Quan vàrem llegir: f La rialla de tan gran
amant desitjava ésser besada', aquest que mai de mi no se separarà,
la boca em va besar tot tremolant. Galeot fou el llibre i qui el va
escriure. Aquell dia ja no vàrem llegir més. o

Francesca explica, doncs, que l'esca del pecat fou la lectura de
la història de Lancelot del Llac, i els seus amors amb la reina Gine-

PRT

ita iaotscial iia iia aaa

D