DAT IISEI S RESESI S LS ILS E SE o a tada iaT an Pa RE aTar ó in

LS 191320 16 1410 246d id dè ja r

OER ase Ti ates

D OIeIS:

Eaa

piseei sisdst

BMI CI P S etafel

ER

 

Diteietis

 
  

m n

70 LA DIVINA COMÈDIA

Francesca continua: d...que visites per l'aire fosc (en tèrboles con:
trades) els qui férem la terra sangonent (amb la sang pròpia): si fos
amic el Rei de l'univers, li pregariem per la teva paux. És evident
que el prec d'un condemuat de l'infern no pot ésser escoltat per Déu.

I Francesca, manifestant d'on és filla, diu literalment: cSeu la
terra on jo vaig néixer en la marina per la qual davalla el Po per
trobar pau amb els seus sequaços (afluents) . Aquesta terra, com
ja hem dit, és Ravenna.

c Amor que en cor gentil ràpid s'encén o. e4l cor gentil ripara
sempre Amorev diu Guido Guinicelli, i el Dant en el sonet xx de la
cVita Nuovan: ed4more e 'lcor gentil sono una cosav. Aquest amor,
propi del cor gentil, c va prendre en aquest de l'escaient figura que
em fou robada, i la manera encar m'ofènx,. Aquí Francesca potser
aHudeix el que ja em remarcat abans, que Paolo li fou canviat per
Gianciotto, però és més probable que es refereixi a la manera
com Gianciotto matà Paolo i Francesca, sense donar-los temps de
penedir-se.

Y Amor, que a cap amat d'amar perdona ", és un vers famosís-
sim, però no és precisament una gran veritat. Vol dir el Dant que
l'amor no permet deixar d'estimar no importa qui, del qual un és
estimat. Francesca s'agafa a aquesta idea potser per disculpar-se una
mica de la seva gran passió, i diu que fou tan lligada per l'amor a la
bellesa d'ell, que aquest lligam, font de plaer, encara en l'Infern no
l'abandona.

" Amor va conduir-nos a una mort". Aquest vers solemne, i
els altres dos anteriors que comencen amb la paraula amor, ens pro-
dueixen a nosaltres, lectors del segle xx, un efecte que devia ésser
ben lluny de les intencions del Dant. Els tres versos són lapidaris,
tenen un pes de sentència terrible, i la idea de l'amor i de la mort,
com sortint l'una de l'altra, associen aquest passatge magnífic al
pessimisme de Leopardi: eFralelli a un tempo stesso Amore e Morte—
ingenerò la sorten, i a l'amor exclusiu, que només es resol en la

mort, del Tristany de VVagner.

Francesca diu: 4 Caina espera el qui ens llevà la vida. Caina
és la zona del Cocit on són castigats els traidors dels parents
(INF. xxxi). Gianciotto, encara que marit enganyat, va matar a traició.

c Quan vaig sentir aquelles ànimes ofeses, diu el Dant, vaig acotar