INFERN CANT V. 69

S IEE a Z Dra r aaa Segse arrr oar aTESIr cigia

l'hagués fet reviure en el seu poema, aquest parell de desgraciats
figurarien en les cròniques respectives, però no €s projectarien
sobre el futur amb la transcendència emocional de les figures de
Tristany i Isolda o de Romeu i Julieta.

Francesca nasqué a Ravenna, no se sap la data fixa, el seu pare,
Guido Miuore da Polenta, morí l'any 1310. Francesca fou maridada
l'any 1275 amb Gianciotto Malatesta, senyor de Rímini. Gianciotto
era lleig, garrell, deforme i, a més a més, brutal. D'aquest matri-
moni Francesca tingué una filla anomenada Concòrdia. Alguns
diuen que Francesca fou enganyada, que ella creia casar-se amb
Paolo Malatesta i que l'endemà de les noces es trobà amb el marit
canviat, però, històricament, no sembla versemblant, perquè abans,
l'any 1269, Paolo s'havia casat amb Orabile Beatrice di Ghiag-
giuolo, que el féu pare de dos fills: Uberto i Margherita. Francesca
era tia de Guido Novello da Polenta, prop del qual passa el Dant a
Ravenna els darrers anys de la seva vida. El Dant, doncs, coneixia
els familiars dels protagonistes del drama, i havia respirat l'aire
d'escàndol que el fet produí en la seva època.

Francesca, descontenta del propi marit, s'enamorà i es deixà se-
duir pel cunyat Paolo, del qual les cròniques diuen que era bell i
ben plantat, però més aviat gandul, i aficionat a reposar més que a
treballar. En 1282 fou nomenat capità del poble a Florència, i deixà
el càrrec en 1283. La doble mort de Paolo i Francesca degué esde-
venir, doncs, entre 1283 i 1286, perquè el marit ultratjat, Gian-
ciotto, l'any 1288 ja tenia una filla amb la seva segona muller
Zamirasna. Gianciotto, per una espia de la casa, s'assabentà dels
amors criminals i es venjà amb rapidesa, sense donar lloc a confessió
ni a penediment. La manera com €s produí l'amor tràgic, Fran-
cesca l'explica prou bé en els versos meravellosos. Alguns d'aquests
versos s'han citat infinites vegades, àdhuc han agafat el relleu
d'aforismes.

La importància del diàleg entre el Dant i Francesca de Rímini,
mereix que seguim els versos amb tota cura. cOh animal graciós
i benigneo, diu Francesca per començar. cAnimalv, com en el vers 2
del cant HI de l'INFERN, com en el vers 138 del cant XXIX del PUR-
GATORI, té el sentit de ser vivent, en oposició a les ombres del lloc.
És per això que jo he traduit: "OQh tu, benèvol i gentil vivent".

OO ETT r dP

DRr M

x