È
i

68 LA DIVINA COMÈDIA

 

a bra ia pa paa ia gaten

   

siífae. Homer cita Minos en el llibre XI de l'cOdisseax i Virgili en
el VI de l'cEneidao, atribuint-li el paper d'inquisidor i de jutge.
A més de Minos, Virgili hi posa Radamant, també fill de Júpiter, el
qual es dedica a fer dir les culpes no confessades a Minos.

Un cop passat el tribunal de Minos, ens trobem en el cercle se-
: gon de l'Infern, o en el primer pròpiament dit, perquè l'anterior
està format pels Llimbs. En els cercles, com més baixen, més durs
: hi són els càstigs i més greus els pecats, així és que el Dant, en de-
dicar el primer cercle infernal autèntic als pecadors carnals, dóna a
entendre una certa mena de pietat per aquestes culpes tan naturals
a la feblesa humana. Els altres pecats seran castigats en els cercles
inferiors i, com més avall, amb més implacables tortures.

Entre els pecadors de la carn, el Dant troba unes figures que
podríem dir-ne inevitables. Semíramis, la terrible emperadriu assíria,
de la qual la llegenda ha fet un monstre de voracitat incestuosa, el
Dant coneix la llegenda de Semíramis de Pau Orosi (HisT. 1, 4), i
cita el text orosià en el seu tractat c De Monarchia 7.

Al costat de Semíramis, el nostre poeta veu la famosa reina fení-
cia Dido, vídua de Siqueu, la qual es llevà la vida en veure's aban-
donada per Eneas (AEN. 1V, 442). Cleopatra, la cordial enemiga de
Roma, seductora de Cèsar i Marc Antoni, no hi pot faltar tampoc,
com no hi pot faltar Helena, causa directa de la guerra de Troia.
Després apareixen al costat d'AquiHes, Paris, el raptor d'Helena, i
Tristany, el personatge medieval més fort de la llegenda eròtica.
Però totes aquestes figures són citades com a tòpics naturals, quan
es tracta de gran passió o de vici de luxúria. Al Dant no li interessen
gaire aquests noms de la llegenda o de la història, i els deixa anar
per acolorir el clima on pateixen les víctimes de l'apetit sensual.

Allí on aquest cant agafa la seva enorme volada, és en el mo-
ment d'aparèixer dos personatges del món del Dant, que ell pot
haver conegut, o pot haver respirat l'aire del seu drama. La inter-
venció de Paolo i Francesca ha donat al cant V de la Comèpia la
seva gran difusió i popularitat, tant, que podríem dir que, de tots
els episodis dantescos, aquest és el més conegut, el més llegit i el
més explotat.

IU S LL S aa Maa tada iara

arebal

LEA

L ES EM I CI CIA

Pireis

Pad cil

IE SU cÓ

EeEl SE ERa RA DaT

ferel

IE MS LC Sa ie to etel

83

Taiid eieistel

alqdalataledsl i

En realitat, el drama dels dos enamorats no passa d'ésser un fet
divers vulgaríssim, des del punt de vista històric. Si el Dant no

s 31: u8 E IR ECITa Ta TStaMESITESI:
ptra Ea nBi t tta it