INFERN. CANT: V 67
a a aa it drra toar pr
En ésser on diu que la rialla clara
es va fondre amb els llavis de l'amant,
135 aquest, que ja de mi ningú separa,
la boca em va besar tot tremolant.
Galeot fou el llibre i qui el va escriure l
138 Aquell jorn el llegir no anà endavant.

Mentre parlava l'un, l'altre d'un lliure
plorar calent em fiblonava el cor,
tant, que em semblà com si em manqués el viure,

149 j vaig caure com cau el cos d'un mort.
Quando leggemmo il disiato riso la bocca mi bació tutto tremante.
esser baciato da cotanto amante, Galeotto fu il libro e chi lo scrisse:
185 questi, che mai da me non fia diviso, quel giorno piú non vi leggemmo avante.) ys,

Mentre che l'uno spirto questo disse,
laltro piangea, si che di pietade
io venni men cosi com' io morisse,

e caddi come corpo morto cade. 148

COMENTARI AL CANT V

EGUINT el viatge dantesc, ens topem amb el jutge de l'Infern. El
Dant, com ha fet amb Caront i moltes altres figures que troba-
rem entre els condemnats, manlleva de la mitologia grega els perso-
natges que li semblen aptes per al paper que els vol fer representar,
però donant d'ells una versió diabòlica i pejorativa. En començar el
cant V, Minos apareix com un diable horripilant, que reganya les
dents com un gos, i per manifestar els graus que el condemnat ha
d'enfonsar-se dins l'embut de l'Infern, es va cargolant la cua al vol-
tant de la cintura.

Minos, segons els antics pagans, era també el jutge de l'Infern..
Però un jutge sever i digníssim, que no tenia res de grotesc ni de
monstruós. En la llegenda heroica de Grècia, Minos és fill de Júpi-
ter i d'Europa, fou rei i jutge ferocíssim de Creta i s'uní amb Pa-

-

EOTT Te T EAA R ,

/

D DERII RR DEA RDar