ï \E
l INFERN. CANT V 65
l així de la ramada on Dido era, É
l la parella sortí, i vingué corrent, E
87 tant els fou ma paraula falaguera. ;
cOh tu, benèvol i gentil vivent, El
que visites en tèrboles contrades %
90 els qui férem la terra sangonent, i
si el Rei de tot ens des bones mirades, £
li pregariem per la teva pau,
93 ja que de nostra pena t'apiades.
Si és que amb nosaltres la conversa et plau
3
la nostra boca no ha de ser-te muda,
96 ara que el vent endiablat decau.
La terra on jo vaig néixer és asseguda i d1
: t R
allí on el Po, amb els seus, se les emprèn i E
: 3 h
99 a dilatar-se dins la mar moguda.
Amor, que en cor gentil com flama pren,
inflamà aquest de l'escaient persona
102 que em fou robat, i el com encar m'ofèn.
Amor, que a cap amat d'amar perdona, $
a ell em va lligar amb plaer tan fort, i
105 que encara, com tu veus, no m'abandona. EE
a 3
Amor va conduir-nos a una mort, 4
al qui la féu, ja li amaneix sofrences 3
108 Caina.o Així la veu arribà a port.
cotali uscir della schiera ov' è Dido, Siede la terra dove nata fui
a noi venendo per l'aere maligno, su la marina dove 'l Po discende
87 Si forte fa l'affettioso grido. per aver pace co' seguaci sui. 99
4O animal grazioso e benigno Amor, ch'al cor gentil ratto s'apprende,
che visitando vai per l'aere perso prese costui della bella persona
90 NOi che tignemmo il mondo di sanguigno, che mi fu tolta, e 'l modo ancor m'offende. 49a
se fosse amico il re dell'universo, Amor, ch'a nullo amato amar perdóna,
noi pregheremmo lui della tua pace, mí prese del costui piacer si forte,
93 poi c' hai pietà del nostro mal perverso. che, come vedi, ancor non m'abbandona. 35 z
Di quel che udire e che parlar vi piace, Amor condusse noi ad una morte: A
noi udiremo e parleremo a vui, Caina attende chi a vita ci spense.2 L
se mentre che 'l vento, come Ía, ci tace. Queste parole da lor ci fur porte. 108 L