EE CES

4

Deers T snns

dafabàlererarat erera ti eiaieies

DRIIESEMESLSE CI S T ataTel:

p p3fa) MECa PaserereiaretensT aTad id iida

dadeieisesdii

S rialetal cigi iC aIaI Ia iiT E aTM SA D Pa ia Ea ECa iC Ian ÓS vabeferel

qa matrerei ar ni

i etarirer

  

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

L'altra és la qui es donà mort colpidora,
trencant la fe a les cendres de Siqueu.
63 Després ve Cleopatra embruixadora.

I Helena que a les lluites donà peu,
i guaita Aquilles gran, que amb la ferida
66 amorosa al combat alçà la veu.

I Paris, i Tristany lo I mil en crida
pel nom i senyalant-los amb el dit,
69 que l'amor apartà de nostra vida.

Després que jo del mestre havia oit
els noms de l'antigor de més ufana,
m'entrà un defalliment al fons del pit.

-
to

c Poeta,v jo vaig dir, cde bona gana,
parlaria a aquells dos que tan lleugers
75 semblen volar dins la negror malsana..

I ell em respon: 4 Quan se'ns acostin més,
pel seu amor tu crida'ls amb veu viva,
78 i ja veuràs que els precs no són balders..

I al punt que els porta la ventada esquiva
cap a nosaltres, jo que dic: e Veniu
81 a conversar, si El d'allà dalt no ho priva..

I com quan els coloms tornen al niu
atiats per la tèbia primavera,
84 amb l'ala ferma i el volar festiu,

L'altra è colei che s'ancise amorosa, P cominciai: 4Poeta, volontieri
e ruppe fede al cener di Sicheo,
es poi è Cleopatràs lussuriosa.

parlerei a quei due che 'nsieme vanno,
e paion si al vento esser leggieri..

Elena vedi, per cui tanto reo Ed elli a me: cVedrai quando saranno
tempo si volse, e vedi il grande Achille, piú presso a noi, e tu allor li priega

ee che con amore al fine combattèo.

Vedi Paris, Tristanox, e piú di mille Si tosto come il vento a noi li piega,
ombre mostrommi, e nominommi, a dito mossi la voce: O anime affaunate,

es ch'amor di nostra vita dipartille. venite a noi parlar, s'altri nol niegalv

     

per quelloamor chei mena, edeiverranno2.

s1

Poscia ch'io ebbi il mio dottore udito Quali colombe, dal disio chiamate,
nomar le donne antiche e' cavalieri, con l'ali alzate e ferme al dolce nido
qe Pietà mi giunse, e fui quasi smarrito, vegnon per l'aere dal voler portate,
h ca 2 Den -a Es CIra xe P 23217 41qn qi: : tIr: c3i 43
Drarrr ctarrra tiga ttar iarr rerasiptacitiLaati ta tta aarda satiiSo ora aetS S SRStEesat dS ESEStIaIaal it DpaeaTó EO PRIDIE E TES A DEESESISESE O ESRCRTEODorE TAA SE EE EES IEEA EM SEENAET S