SISIOsc iaa SeRaDeMoaTala ia reniariTaEarar TL SEES

153

Sd Ri MM

qiaieiis

LEL MESAMCISEM MI LICICI I O Padarala ta erarar ereratas eiel

E JEFes

Pi RIdT EA

r

aluceixtal igT iia IaTETSILS EaT BESADS PRS ERa SCD aTa TaTa

d ereTen

S Epd ra saeiraert

60 LA DIVINA COMÈDIA

docles, Heràclit i Zenon , figures citades per Aristòtil i per Sant To-
màs, són apreciades pel Dant per les seves teories morals. Zenon és
citat ja pel Dant en el c Convivioo, com ho és Anaxàgoras.

Es curiós que el Dant reconegui entre gent tan gloriosa Dios-
còrides, autor d'un tractat sobre les qualitats medicinals de les plan-
tes, però es veu que en l'època del Dant la ciència atribuia un gran
valor a Dioscòrides.

El Dant veu el poeta mític Orfeu, ja vist per Eneas entre els
benaurats (AEN. VI, 643). Són citats, a més a més: Euclides, el
famós geòmetra, TuHi (Ciceró) i Sèneca. Entre Ciceró i Sèneca, cita
un personatge sobre el qual els textos no estan d'acord. En algunes
edicions dantesques és Lino i en altres Livio. La versió Lino té més
partidaris, encara que comentaristes tan bons com Torraca acceptin
Livio. Jo he seguit la majoria en la meva traducció, i en aquest cas,
Lino, o Linus, és el poeta grec mític, com el mateix Orfeu. Si s'ac-
cepta la versió Livio, naturalment seria Titus Livi, el gran histo-
riador. i

Hipòcrates, grec, Avicena, aràbigo-espanyol, i Galienus, de
Pèrgam, són contemplats en els Llimbs del Dant com els antics
de la ciència mèdica. I el darrer savi de la visió, pintat també per
Rafael en l'cEscola d'Atenesx, és Averrois. Aquest musulmà de
Còrdova, és una de les més grans figures de la cultura medieval.
Averrois, abans que els mestres de l'escolàstica, va llegir les obres
d'Aristòtil en antigues traduccions siríaques, i en féu tres comenta-
ris: el gran, el mitjà i la paràfrasi. El mètode del gran comentari
fou seguit per Sant Tomàs. Això sol demostra el predicament que
un savi com Averrois devia tenir davant els ulls d'un gran poeta
com el Dant, i malgrat el mal que féu l'averroisme infiltrant-se en
els rengles de la teologia, i malgrat ésser el Dant un ortodox, no
vol renunciar aquí, el poeta, com en altres llocs, a una certa lliber-
tat de criteri. En el PARaDÍS, veurem com Sant Tomàs fa l'elogi de
Sigier de Brabant, famós averroista, el qual és vist en la primera
roda dels dotze savis, al costat de sants eminentíssims.

GRT O OEE SRESEDO TA EO ESESESITACST ESETACITQES OSA S ) LRTITITZDSESETETaCI) EITZESEaSSESISIS: aEis Ura t aeapeil 3 tES
irresai pa aradia pia bitits sertictetresaiaretanit igra tatate ci racaaraarstsetaraststaereta itatapsacat ita aEstiamnItaTatosat Saa gt tig ita rmitsesi I siatatsisettriametess Crra REs Bat
i Bir CEar Ea AA