INFERN. CANY 1V 59

veu Cèsar, el fundador de l'Imperi. Cèsar té mirada d'esparver en
el somni dantesc, i aquesta figura històrica impressiona el Dant, i
l'impressionen els seus ulls d'esparver. El Dant no pot negar l'efecte
que li produeixen els dictadors, els tirans i els homes de presa.

Sempre fidel a Virgili, el seu poeta preferit, segueix citant les
figures de l'cEneidan. Veu CamiHa, la verge guerrera que morí
combatent els troians, la qual ja ha aparegut en el cant primer, i
separada d'ella, Pentesilea, reina de les Amazones, vençuda per
Aquilles (AEN. 1), el rei Llatí, sogre d'Eneas, Lavínia, muller
d'Eneas, tots ells personatges de la fundació de Roma.

Associa amb aquestes figures Brutus, el Luci J. Brutus, primer
cònsol exaltador del poble contra la tirania del darrer T'arquini, i al
costat de Brutus, el cantellut i el demòcrata, veu en el prat verd
d'aquests llimbs, quatre figures femenines, triades potser amb la
intenció d'acolorir el destí de Roma amb una tendra virtut graciosa
O patètica. Les dones són: Lucrècia, la púdica muller de Collatí,
violada per Tarquini, Júlia, filla de Cèsar i muller de Pompeu,
Màrcia, la noble esposa de Cató, i Cornèlia, la famosíssima filla
d'Escipió l'Africà, mare dels Gracs i espill de tota mena de virtuts.

Fins aquí, el Dant només ha vist figures relacionades amb la
història de Roma, però vol fer una sola menció honorífica per a un
personatge musulmà, el qual està csol i a parto perquè no té amb
qui relacionar-se ni ningú dels seus que li faci companyia. Aquest
personatge es Saladí, soldà d'Egipte i de Síria, nat el 1137 i mort
el 11935 famós per les seves virtuts i per la seva liberalitat, i cele-
bradíssim en el món cristià medieval.

Després d'aquests herois i heroines, el Dant, aixecant una mica
els ulls, veu, en un lloc més alt, les grans figures del pensament.
El primer de tots és cel mestrev per antonomàsia, és Aristòtil, el
qual aquí ni té necessitat d'anomenar perquè el reconegué tothom,
i al qual ha dit ei Dant mateix : e Maestro e duca della ragione buma-
nav (CoNv. IV, u, 16). Al costat d'Aristòtil, seuen Sòcrates i Plató,
Dos-cents anys més tard, Rafael pintarà Aristòtil cedint la dreta a
Plató, però, en l'època del Dant, el pare de la filosofia era Aristòtil, 1
els escolàstics no li reconeixen ningú superior. El Dant veu també
Demòcrit, que suposava el món com el resultat d'una reunió fortuita
d'àtoms. Contempla després Diògenes, Anaxàgoras, Tales, Empè-

EE

".I:..,. ORIE E S din

arr

aEei

D E ra t

E MEa ME MCa a D Nn J

L

Ba Rd
OSA

Eda i EEa
La

Dar TaTadr E

053 IR

Bi dèrrsió