OS TiT S LC SeS S Ma co c tadar adadare arar ar ais

D aeieseie tar Elt

eraral aieratiieieieieiEl

SRICICICIÓ

T ereinl

E

DAT Iaa esa TaTaad E)

ELRT RI IIEIIICI ORCIRA SeS IEa

ERT SEEIICIC I E I VAA pra cto taT SE c ies

aldaieialei yI ii aIST ET SELS

 

58 LA DIVINA COMÈDIA

 

sejar i a conversar amb ells, i el Dant, no pas amb excessiva mo-
dèstia, diu que fou el sisè entre els cinc poetes, als quals considera
els genis més alts de la poesia.

No és de creure que el Dant, la figura més lluminosa de la
poesia cristiana, tingués una consciència exacta del seu paper trans-
cendental dintre la història del món, en erigir-se company d'Homer,
d'Horaci i de Virgili, però aquesta innocent manca de modèstia, la
veiem repetida en moltes obres de la seva època i d'èpoques poste-
riors. En citar l'analogia entre el cant IV i el fresc de l'cEscola
d'Atenes x, pensàvem que també Rafael es situa a primer terme amb
el seu oncle Bramante i amb el pintor Sodoma, entre les magnes
figures del pensament antic.

El Dant acompanyat de Virgili i dels quatre grans poetes, és a
dir, assessorat per les primeres autoritats del seu ofici, es dirigeix al
màgic castell dels herois i dels savis. Aquest castell és el símbol de
la saviesa humana. Té set murs que representen, o les set virtuts
(les quatre morals: prudència, justícia, fortitud i temprança, i les
tres intellectuals: inteHigència, ciència i sapiència), o les set parts de
la filosofia (física, metafísica, ètica, política, economia, matemàtica
i siHogística).

El riu que el volta és interpretat de diverses maneres: creuen
molts que el Dant vol que sigui l'eloquència. Passat el riu amb tota
facilitat — eccom terra durav —, els sis homes extraordinaris entren
al castell per set portes, que voldran ésser les arts liberals del trivi i
i del quadrivi (gramàtica, dialèctica, retòrica, música, aritmètica,
geometria i astronomia).

I es troben a la fi en un prat florit en presència dels herois i els
savis. El Dant té sempre present la història i la grandesa de Roma.
Això ja ho remarcàrem en comentar el cant II. Aquí la cosa no pot
ésser més clara. Entre els herois, veu, primer que a ningú, Electra.
No és precisament, aquesta Electra, la mateixa verge de la tragèdia
grega, filla d'Agamèmnon, germana d'Orestes, sinó que es tracta de
l'Electra àvia antiquíssima del poble romà, filla del rei Alant i mare
de Dardanus, fundador de Troia (AEN. vui). Al costat d'aquesta
Electra veu Hèctor, l'exponent més fort de noblesa i virilitat, i
Eneas, el pare virgilià de Roma, ambdós herois troians. l amb
aquestes figures llegendàries, a les quals estalvia adjectius, el Dant

EMEMESESIRIESTS SESSADIT ITA A SESSRITIT E tt ETa ET ETU IEE aca GEO Gad Si ia Latacetst Cr iEE SEa a
ntr E opa ct nor m in tn u SEda EEa ogr CEDEreE tor iEIR TNA