INFERN. CANT IV 57

 

preferències, explica la seva cultura, i explica, en part, la manera de
pensar en les escoles de la seva època.

És impossible que Rafael, en pintar el tros de pintura més nota-
ble del Renaixement — em refereixo a l'cEscola d'Ateneso que hi
ha a l'estança de la Signatura, del Vaticà —, no tingués present
aquest meravellós cant IV de la DiviNA CoMèpiA. Les analogies de
visió són sorprenents. Rafael, dos-cents anys més tard, més huma-
nista i menys escolàstic que el Dant, situarà les figures dins un
marc arquitectònic, estructurarà i precisarà més, però l'esperit, la
poesia i la grandesa de l'cEscola d'Ateneso, i fins el procediment
moral de situar-se l'artista dins el somni, són coses manllevades
d'aquest cant.

En aquest cant, la visió dels grans genis que disposen als Llimbs
d'una situació preferent, és iniciada pels quatre poetes: Homer,
Horaci, Ovidi i Lucà. El Dant posa Homer per damunt de tots els
poetes, el Dant no coneixia, però, els poemes homèrics, perquè ell
ignorava el grec, i en la seva època Homer no era traduit. al llatí.
El prestigi d'Homer li venia per referències, i en atribuir-li el mes-
tratge de la poesia heroica es fiava d'Horaci, que en la seva Poètica
diu: dRes gestae regumque ducumque et tristia bella — quo scribi pos-
sent numero, monstravit Homerus ).

El Dant fa seguir el pare de la poesia per Horaci, al qual diu
satiro, entengui's csatíricv. Es comprèn que el Dant aprecii el valor
de satíric o moralista en Horaci, més que el seu gran valor líric,
perquè en l'època del Dant eren molt més llegides les sàtires i les
epístoles horacianes que les meravelloses odes.

Després d'Horaci, el Dant veu com a grans figures poètiques
Ovidi i Lucà. No hi ha dubte que aquesta manera de situar Lucà al
costat d'Horaci i d'Ovidi, a un crític modern li fa una certa gràcia.
Lucreci és potser el més original i el més intens dels poetes llatins.
La crítica posterior al Dant, el situarà molt per damunt de Lucà,
que en definitiva és un poeta mediocre i poc original, d'una trans-
cendència nuHa. En canvi, el Dant no veu Lucreci, perquè proba-
blement l'ignora, però el Dant és fill de la seva època, i Lucà en la
Itàlia del tres-cents, tenia el mèrit d'haver cantat dos herois romans:
Cèsar i Pompeu.

Els quatre poetes s'ajunten amb Virgili i inviten el Dant a pas-

Ies

ERA
Oa iaeS d:

OS oi

RS PA

maa dddd dcci itasmnttel

P dLE R)

P S

i

É
:
È
:
4
- a

No tetelsiajaforess ia é /a

Ld siaiiniten srdntatdssieió ad a

E en