I iiieTeiaieieaeIes ii E aa Ra aIS Taa PI S CR IS CIT S I S IEO CI S TA Daa TaTar aT aa

D ZLISESISENISEMNCSTICIÓS CIUALIAPSIA T t atasat edate

E eistores

EO UU gasectelel

E SIMEBI IE IR)

DIIS Er IS LEr rar CE tEeS i IeIerene Ta Tererel

LELE S RIME SE RS Pe Sa Sa D G ia dale a ta)r

ciaiiisiaTet

56 LA DIVINA COMÈDIA

 

COMENTARI AL CANT IV

MISTERIOSAMENT, potser transportat per un àngel, com més enda-
vant li esdevindrà, el poeta passa l'Aqueront i es troba en el
primer cercle de l'Infern, on és despertat per un tro. Virgili li ex-
plica el lloc on es troba, que és el que anomenem els Llimbs.

Dels dos llimbs dels escolàstics, imbus infantum i limbus patrum,
el Dant en fa un de sol. Barreja criatures, homes i dones, en una
tenebrosa confusió. Són esperits que no han pecat, i que si àdhuc
van fer mèrits i foren virtuosos, no els ha servit de res, perquè no
foren batejats o moriren sense conèixer el Déu veritable.

D'aquests és el propi Virgili: cPer això som perduts, diu, i la
nostra pena és no poder veure Déu, i viure en un desig de veure'l,
però sense cap esperança,. El Dant pregunta: cdl mai un de vos-
altres no ha pujat a la glòria del Celèx aJo era nou en aquest
estat (feia cinquanta anys que hi era), quan vaig veure un Poderós
coronat amb signe de victòria. Aquest Poderós és Crist. Virgili
no l'anomena, perquè ja hem vist que en tot l'Infern el nom de
Crist i de Maria no seran pronunciats, per por de profanar-los. El
signe de victòria és la creu mateixa. En l'Evangeli apòcrif de Nico-
demus, llegim:. d Posuitgue Dominus crucem suam in medio inferni,
quae est signum victoriaex. Aquest Poderós s'endugué les ombres
dels Sants Pares i de les grans figures bíbliques. Cita pocs noms, i
només un de dona, Raquel, cper la qual tant féu Israel (Jacob)v:
va servir set anys per obtenir-la, i set anys més encara es tingué
d'esperar acontentant-se amb Lia (GEN. XXIX, 18-30). Raquel, que
representa la vida contemplativa, ja veurem que és una de les dones
més preferides del Dant. I caminant Dant i Virgili, després d'aquest
aclariment, es troben en un lloc, iHuminat en hemisferi, que es
reserva als hostes de gran categoria.

I ara ve el moment notabilíssim del cant IV, no sols per la seva
grandesa i pel to noble, auster i transparent de l'exposició, sinó per-
què deixa veure l'escala de valors que en l'època del Dant s'aplicava
als antics. En enumerar totes les figures ilustres, o en adjectivar-
les, o en fer-ne un escassíssim comentari, el Dant mostra les seves