INFERN. CANT IV 53

 

I el mestre diu amb aire de lloança :
ci Veus-aquell que l'espasa té a la mà
87 i els tres capitaneja i se'ls avança è

És Homer, el poeta sobirà l
El satíric Horaci l'estalona,
90 després ve Ovidi, i el darrer és Lucà.

I com és adient a la persona
d'ells, i a la meva, el que la veu ha dit,
93 m'honoren, i fan bé, i honor els dóna.o

l així vaig veure tot el cercle unit
del senyor de l'altíssima cantada,
96 que com àguila llança vol i crit.

DR caa E LE Daa )-1
EO maa "Dig aa C D SSr iaa siaiell

arra

Després de raonar en conversa alada,
es guaitaren amb ulls de ben voler,
99 j el mestre somrigué de llur mirada.

Daa Ea

D S a

I més honor em feren, i més pler,
car em volgueren dintre la rodona,
102 i entre tals savis jo vaig ser el sisè.

Eara

l anant vers la claror que ens acarona,
coses dient, que no dir ara és bell,
105 com dir-les era bell aquella estona,

É

.:4.——»—— "
D OM RT Ma aa

arribàrem al peu d'un gran castell,
al qual set murs cenyien la cintura,
108 j era voltat encar d'un Aumicell.

MI
o P.

Pa r aaaa t

DR ES

Lo buon maestro cominciò a dire:
eMira colui con quella spada in mano,
g7 Che vien dinanzi ai tre si come sire.

Quelli è Omero poeta sovrano,
l'altro è Orazio satiro che véne,
90 Ovidio è il terzo, e l'ultimo Lucano.

Però che ciascun meco si convene
nel nome che sonò la voce sola,
93 fannomi onore, e di ciò fanno bene.x

Cosi vidi adunar la bella scola
di quel signor dell'altissimo canto
9ç che sovra li altri com'aquila vola.

Da ch'ebber ragionato insieme alquanto,
volsersi a me con salutevol cenno,
e 'l mio màestro sortise di tantò: 99

e piú d'onore ancora assai mi fenno,
ch'e' si mi fecer della loro schiera,

si ch' io fui sesto tra cotanto senno. seu

Cosi andammo infino alla lumera
parlando cose che 'l tacere è bello,

si come'era 'l parlar colà dov'era. 106

Venimmo al piè d'un nobile castello,
sette volte cerchiato d'alte mura,

difeso intorno d'un bel fiumicello, 108