DRIS EM EU Ia EM ctena e

IR jaralalereraral ol

Crptir ora tra

rr

pEs : IEE OET aI CR ereter arad Ea

d SEDa SESaSA PA S alaM

Ea

D RSA RL EC Eada Ia Ma tals Vabefeiel

aieieixtaleiaT i aTaT ST SEsa Eat

 
 

   

Drarrr irtrr

48 LA DIVINA COMÈDIA

i als qui reneguen de Déu (al diable). Diu el Boccaci: d Desplauen
als dimonis aquells ganduls, ociosos i indecisos a fer el mal..
I considera el poeta que sempre han dut la mort per dins (que mai
no foren vius), perquè mai no han fet ús de la raó.

Després de veure el suplici dels indolents, van els poetes avan-
çant fins a la riba de l'Aqueront. I aquí comença la barreja d'ele-
ments pagans i d'elements cristians que anirem veient en tot el
poema, Ovidi i Virgili a un cantó, i la Bíblia i els Sants Pares a
Paltre, fent un constant intercanvi, i fonent-se en la imaginació del
Dant, i donant lloc a un producte nou moltes vegades.

L'Aqueront, o riu del dolor, creia l'antiguitat clàssica que era el
que travessaven les ànimes en anar a les penes de l'Infern. La tra-
vessia es feia en la barca de Caront. I el Dant veu Caront, i el
retrat que en fa és d'arrel virgiliana, en la mitologia grega Caront
és un déu, fill d'Erebos i de la Nit, i nauta de l'Avern, però el Dant,
inspirant-se en Sant Pau (cQuae immolant gentes, daemoniis immolant
et non Deov, T COR. x, 20), el converteix en un dimoni, com ho farà
amb totes les figures de la mitologia que trobarem en aquest lloc.
Caront és el porter de l'Infern, com Cató ho serà del Purgatori.

Caront, que aquí té una fatxa terrible, es dirigeix rabiút al Dant,
i li diu que ni el port ni la nau són per a ell. Ha conegut que el
poeta no és un condemnat damunt el qual tingui poder, i és per
això que manifesta el seu mal humor. Virgili el tranquilitza dient-li
que el viatge del Dant ha estat decidit allí on es pot el que es vol,
o sigui, a l'Empiri, per l'absoluta i iHimitada voluntat de Déu. Això
apaivaga Caront, el qual es dedica, però, a mortificar els seus des-
graciats passatgers. l l'escena és magnífica, i fa constar l'odi dels
pecadors a Déu, i als pares, i a l'hora i al dia de la naixença llur.

cAquí no passa cap ànima bona, diu Virgili, per això quan Caront
es queixà de la teva presència, ja pots saber què volia dira. Després
d'aquestes paraules, un tro, una llum vermellenca, i el Dant cau
com adormit. Quan es despertarà serà ja a l'Infern, a l'altra riba de
l'Aqueront. é Qui l'ha dut fins allà2. Això el poeta no ho diu, i això
encara és un misteri per a tots els lectors de la DiviNA COMÈDIA.

Dd ctia piciones Da

  
   

 
  

R RaT EE E EET NER IEEr

       

 

D tia ni npa