INFERN. CANT III 47

Dediquem-nos ara a un necessari anàlisi dels més importants

conceptes d'aquest cant. En el rètol infernal hem de veure que en
el Vva fer-me la Divina Potestat, — la Summa Saviesa, el Primer
Amor", s'anomenen les tres persones de la Santíssima Trinitat, el
Pare, el Fill o Verb, i el Sant Esperit. "Abans de mi res no va ser
creat — que etern no fos", diu l'Infern. Efectivament, fou creat amb
la caiguda de Lucifer i per a càstig dels àngels rebels. La rebeHió
dels àngels, com veurem en el cant XXIX del PARADÍS, fou gairebé
immediata a la seva creació, i fou abans de la creació de les coses
corruptibles (forma de la terra, plantes, animals, homes, etc.).
Abans de l'Infern només eren creats els cels, els àngels, i els quatre
elements, que són incorruptibles i ceterns.

Després de llegides les paraules, Virgili diu al Dant: "Aquí
quedin els dubtes a recó — i tota poruguesa sigui morta ". És la ma-
teixa fermesa que demana la Sibila a Eneas: d Nunc animis opus,
denea, nunc pectore firmon (AEN. VI, 261). eTu veuràs en aquest
lloc que jo t'he dit, els qui han perdut el bé de la raó (de l'intel-
lecte)o. El bé de l'inteHecte és la Veritat absoluta, o sigui la visió
de Déu.

Amb els àngels que segons una antiga creença restaren neutrals
en el conflicte entre Déu i Lucifer, hem dit que corren els indolents.
Virgili diu d'aquests àngels, que el Cel no els vol perquè perdria
bellesa i que l'Infern no els accepta, eperquè els reus no se'n puguin
gloriara. És evident que els pecadors de pecats decidits i concrets
que hi ha a l'Infern, es creurien superiors davant d'aquests, el pecat
dels quals és l'omissió, i aquest sentir-se superior, seria causa d'una
vanaglòria, de quelcom de caràcter positiu a favor dels condemnats,
que a l'Infern no es pot admetre.

" No tenen ni esperança de la mort " diu Virgili, la qual accep-
tarien, perquè, convençuts de llur nuHitat, prefereixen el no-res a
l'existència. l cenvegen qualsevulla sorto, fins la dels condemnats
en el lloc més baix de l'Infern.

: Per què segueixen una bandera o gallardet2 Perquè el qui en
el món no seguí cap bandera, no es decidí per cap partit, aquí té de
seguir una bandera que no es para mai, sense solta ni motiu, i amb
un frenesí de follia.

El Dant conclou que els indolents són els qui desplauen a Déu

E
i
3
3
1
á
È

Rm da D Ra a c N
D D RS dDa Sad Bra da

cjaad lt da D iaa aRa