46 LA DIVINA COMÈDIA

coneixements del poeta, que apareix d'una manera concreta, em-
bolicat, però, en el misteri silenciós del Dant.

é Qui és aquest personatge2 é De quin cgran refúso es tracta2
Aquí comença la feina dels comentaristes. Segons la general opinió,
es tracta del papa Celestí V, al qual les manipulacions del qui fou el
seu successor, Bonifaci VIIÍ, induiren a abdicar el Papat. Benvenuto
Rambaldi diu en el seu c Comentum o que aquesta era la vulgar
i corrent opinió. El mateix diuen Graziolo de' Bambaglioli, l'Anò-
nim contemporani del Dant publicat per Selmi, el comentari atribuit
a lacopo fill del poeta, Della Lana, l'eOttimo Commento i molts
altres antics comentaristes. Els comentaris del Còdex de Monte
Cassino, diuen que aquest que féu cel gran refúso, no és altre que
l'emperador Dioclecià, el qual, a les seves velleses, renuncià a l'Im-
peri. Boccaci confessa que no sap de qui es tracta. Rambaldi, des-
prés d'acceptar la vulgar opinió de tothom respecte al papa Celestí,
llança la possibilitat que qui cometé el gran refús és Esaú, germà
de Jacob, que es va vendre la primogenitura per un plat de llentilles.
Altres comentaristes anomenen personatges amb absoluta desorien-
tació, des del darrer emperador romà d'Occident, Ròmul Augústul,
fins a contemporanis del Dant, de migradíssim relleu històric.

El cert és que havent el poeta callat el nom, difícilment se sabrà
mai de qui es tracta. Vandelli, en els seus clars i precisos comenta-
ris, conclou sobre aquesta questió amb aquests tres punts. Primer:
que cel gran refúsx és anterior al 1300, segon: que qui el féu era
ja mort la primavera del 1300, època de la visió dantesca, i tercer:
que el Dant, en el mateix text, dóna a entendre que havia conegut
personalment, o vist, si més no, el personatge aHudit. El fet que
Celestí V fos canonitzat l'any 1313, no implica res en contra de
l'opinió personal que el Dant tingués sobre aquest papa, és clar que
és una mica fort que el Dant condemnés a l'Infern una persona
que l'Església feià santa, però ja sabem com el Dant tracta els papes
ila Cúria romana, per a no escandalitzar-nos massa. En aquest cas
concret, no s'ha de creure, però, que el Dant anés a l'extrem de
rebeHar-se contra un decret de canonització, perquè el tal decret va
jaure més de quinze anys en els arxius del Vaticà, sense que el món
se n'assabentés, O sigui fins l'any 1328, i en aquesta època el Dant
ja era mort i enterrat.

ESIMEICILICICT LS Hara la aletanat aratatit ar ateTeraimisasIsS S Ia RIREBLSL SISEICSO Pa Sa ia pa ta vatat a Daientariió i epid ar AERE aT BEE SIEs

EE D P I CIa teticitales T edets c etió

q sJ:

13

a

Tereieeterel

D SCDIBCIAIASAIó VaReTepedeFetet aT eretiTel

EE teiiietss

M edeTis: IE

miarei tieiet

$ SESOEATa ta ES E aEItaa SaESESISagtotatsESzSInaattEESaSIóó RDU RRU BEEU EOET DETERe oia
rmeseemt m tt tt yrar ctatesas in ta it ma sms nt t n m S Sr S a M 0r5aT MrEEentDEseEID EEr BEE IE T BBert Eadar EOgE IE ORIEC RS EOES BEET SESE etee A