INFERN. CANT III 45
silenciós treball de servir, en tots els possibles, una fidelitat al text
i una lògica de traducció.

Un cop passada la porta de l'Infern, la visió del Dant es detura
en els primers condemnats , condemnats podriíem dir-ne a mitges,
perquè romanen al vestíbul infernal i no passen el riu Aqueront.
Aquests desgraciats són els indolents, no són els positius malvats
ni els pecadors decidits, són aquells que han viscut sense infàmia i
sense honor, aquells que, emprant un vulgaríssim mot català, po-
driem dir-ne els panxacontents. Gent que no s'ha decidit per res,
que no s'ha volgut comprometre mai, O per covardia, o per mandra,
O per pobresa d'esperit. Entre aquests infeliços, Dant barreja els
àngels neutrals. Els qui, davant la rebelia de Lucifer, no es decidi-
ren ni per Déu ni pel diable, i no van voler comprometre llur pací-
fica i egoista posició angèlica.

Dant, home apassionat, nerviós i violent, que, davant les con-
tingències de la vida, ara pren un partit, ara un altre, que es baralla,
que es juga la pell, que pateix les consequiències de les seves accions,
que és perseguit i desterrat, en trobar-se en presència dels qui s'eva-
deixen, dels qui no es mouen, d'aquells als quals agrada més jaure
i no embolicar-se, és natural que es revolti i senti un menyspreu per
aquesta mena de pecadors egoistes i covards. Dant no usa de cap
mena de pietat pels miserables que troba al vestíbul de l'Infern, ells,
gandulíssims per essència, es veuen en el somni dantesc privats de
tota mena de repòs, seguint dia i nit una fràgil i fugissera banderola,
i picats per les mosques, les vespes i els mosquits. És un càstig
desesperant, però ridicul. Dant en la seva vida temporal, és possi-
ble que hagués conegut moltíssims d'aquests pecadors indolents i
covards. El seu ambient devia estar-ne ple, com n'és ple l'ambient
que nosaltres vivim, malgrat això, Dant no reconeix cap dels seus
coneguts, fora d'una persona, que no anomena.

Entre la gernació enorme de desesperats que segueixen la ban-
dera, agullonats pels insectes, Dant s'adona de seguida de la pre-
sència d'aquell " cbe fece per viltà il gran rifiuto", en la meva versió,
fidel, paraula per paraula, " el qui féu per vilesa el gran refús".
Dant el reconeix, en veure'l, i el deixa estar, només li penja
aquest cgran refúso fet per vilesa o per covardia. En tot el
cant IIÍ, és aquest l'únic personatge relacionat amb la vida o els

4 "

.
or

 

D Ea o doOT ETA TNA EOT EOT E Nl

I OR R BE RO

RAA RT